Després del temporal de pluges al País Valencià i les expressions de dol per la tragèdia, passen les hores i les veus solidàries s’allunyaran com el pàmpol que s’enlaira i fuig en alçar-se un bri d’aire. Per al públic en general tot tornarà a ser com abans. Per als afectats res no tornarà a ser com era. Ningú no pot impedir una nova tragèdia perquè aquestes passen per sorpresa; però si coneixem els errors tècnics i humans que s’han comés, allò que pot tornar a passar possiblement ja no passe. D’això es tracta: d’investigar i purgar negligències a fi de prevenir les catàstrofes anticipant-nos-hi i no sols reaccionant quan sobrevenen.
Si la tragèdia, més que predicible, és predita, en un país que quan plou s’inunda (perquè, com diu Raimon, ací «la pluja no sap ploure»), va ser d’una imprudència temerària la decisió de Carlos Mazón de derogar la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), creada pel govern del Botànic. No és just, per tant, concloure que la tragèdia que ha costat la vida a mig centenar llarg de persones era inevitable. Tan difícil resulta d’entendre que ja no cola la vella excusa de culpar els imponderables? Pot ser que el Consell no en siga culpable, però sí responsable, igual que ho és l’entrenador de futbol si el seu equip no aconsegueix classificar-se. Tanmateix, ningú no ha dimitit. I ningú no ha sigut destituït. I d’això, Mazón és l’únic responsable. No assumir responsabilitats polítiques l’inhabilita per a presidir el govern de la Generalitat.
Ho vaig advertir quan l’incendi de la Vall d’Albaida i la Safor, i Mazón posava els reflectors sobre la intencionalitat de l’incendi per tapar la gestió galdosa del seu govern que dies abans acomiadava 300 bombers forestals negant-se a prorrogar-los el contracte. Una maniobra de distracció per ocultar també que el Consell havia retallat el 38% la despesa en canvi climàtic i el 9% en prevenció d’incendis. Retalls pressupostaris que han debilitat les polítiques mediambientals, tan vilipendiades pel negacionisme suïcida de la ultradreta.
