Els torrons fabricats a Alacant i Xixona estan agrupats en una IGP. És a dir que consten d’una Indicació Geogràfica Protegida que regula qui pot gastar la marca d’aquests torrons i s’assegura que no es poden vendre torrons «Alacant» o «Xixona» si realment no han estat fabricats en aquesta zona.
Ara, però, la ubicació geogràfica és soles exclusiva a l’elaboració del producte i n’exclou la matèria primera. Açò és el que denuncia la Unió Llauradora després que la setmana passada es donaren per finalitzades les converses entre el sindicat agrari i les grans empreses torroneres que formen part de la IGP, amb la mediació de la Conselleria d’Agricultura.
La demanda bàsica dels llauradors era que les empreses torronoeres compraren l’armela valenciana a un preu per sobre dels costos de producció, tal com obliga la Llei de la Cadena Alimentària i com estan reclamant les recents protestes del sector primari.
Les negociacions van començar a l’octubre del 2023, després que es fera públic que el Consell Regulador de la IGP anava a modificar el seu plec de condicions per a poder utilitzar ametles de qualsevol part del món. Des de la Unió Llauradora assenyalen que les converses «semblaven canalitzades» però que en un moment donat «les empreses torroneres que dominen la IGP van trencar el diàleg després de negar-se de manera categòrica a introduir en un document de treball un punt en el qual es feia referència a pagar per l’ametla un preu per damunt del cost efectiu de producció». Bàsicament un punt que els obligava a complit la llei.
Des del sindicat agrari sospiten que «els grans torroners no tenien cap voluntat d’arribar a un acord» i que tot va ser una posada en escena per quedar bé amb la conselleria. Des de la unió Llauradora denuncien que «no pot ser que una marca que fa referència a la identificació geogràfica protegida d’una zona i que s’utilitza de promoció del torró, no aposte de manera clara pel producte més pròxim possible a eixa la zona demarcada» i recorden que els productors valencians d’ametla «patim preus cada vegada més baixos mentre suportem la competència deslleial d’ametla importada de tercers països i els industrials torroners s’aprofiten d’una marca d’ací per a posar ametla de fora».
Importacions creixents
Malgrat ser una potència mundial en la producció d’ametles, la superfície dedicada a aquest cultiu no ha parat disminuir a l’estat espanyol –encara que aquest es concentra bàsicament a l’arc mediterrani. Així, si als anys 1960 hi havia 350.000 hectàrees d’ametlers i s’exportaven 30.000 tones anuals d’aquesta fruita, hui en dia només queden 134.000 hectàrees i ens hem convertit en importadors nets.
De fet, l’estat espanyol és el segon importador mundial d’ametla, soles superada per Alemanya, amb més de 100.000 tones en total i un valor per sobre dels 470 milions de dòlars. L’origen principal és els Estats Units, un país que fa mig segle tenia una producció similar a la de l’estat espanyol i que hui domina el mercat mundial, amb un 70% de les exportacions a escala global.
El 70% de l’ametla importada a l’estat espanyol té el seu destí al País Valencià, amb 72.130 tones el 2023, el que suposa un increment del 225% respecte l’any anterior.
La Unió Llauradora demana a la Conselleria d’Agricultura que excloga al Consell Regulador de les IGP Xixona i Torró d’Alacant i a les seues empreses associades de la possibilitat d’accedir a qualsevol ajuda o subvenció finançada amb línies pressupostàries de la Generalitat, mentre no usen de manera fefaent ametla produïda en el nostre territori.
