L’«Encesa de Torres, Talaies i Talaiots de la Mediterrània pels drets humans» se celebrarà aquest dissabte, 25 de gener, per quart any consecutiu al País Valencià, Catalunya i la Franja.
La iniciativa, organitzada per primera vegada el 2016 per un grup de docents de l’Institut d’Educació Secundària Marratxí, a Mallorca, i la Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX amb motiu de la commemoració del IV centenari de la mort de Joan Baptista Binimelis, matemàtic i autor del sistema de senyals de foc i fum que fou utilitzat des del segle XVII, any rere any ha anat agafant força i cada edició aplega més territoris participants en aquesta iniciativa solidària i reivindicativa. Actualment, és coordinada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació i Amnistia Internacional.
L’IRMU, fundació que compta en el seu patronat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Federació d’Ateneus de Catalunya, el 2022 va coordinar 9 torres; el 2023, 33 torres; el 2024, 50 torres, i enguany, 53 torres.
L’objectiu de l’acte és doble: d’una banda, sensibilitzar la població sobre la situació que viu la Mediterrània, on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seua hi perden la vida, tal com denuncia el manifest i, d’altra banda, reivindicar i valorar les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present en aquests territoris.
Municipis participants
Hi participaran les poblacions valencianes de Rossell, Llutxent, Teulada, Dénia, Pedreguer, el Verger, Petrer, Elda, Monòver i Guardamar del Segura; les catalanes de Cadaqués, Llagostera, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Mar, Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Molins de Rei, Castelldefels, Santa Oliva, Albinyana, Vila-rodona, Verdú, Lleida, Fontllonga i Ametlla, Àger, La Terreta (Tremp), Batea, Falset, Tortosa, Campredó, Amposta, La Ràpita, L’Aldea, Alcanar i la Sénia, i a la Ribagorça aragonesa, la Ribagorça aragonesa, Areny de Noguera, Montanyana (el Pont de Montanyana), Viacamp-Lliterà, Lluçars (Tolba), Benavarri i Estopanyà del Castell.
En el marc de la iniciativa i coordinats pel Consell de Mallorca, el Fons Mallorquí de Cooperació o Amnistia Internacional s’han sumat les Illes Balears, i també les comunitats de Múrcia, Andalusia, la Rioja i el País Basc. A València, també hi participaran Amnistia Internacional i el vaixell de rescat humanitari Aita Mari, a la plaça de la al, al port, a les 17 h. Amb tot plegat, s’encendran al voltant de 180 punts entre els diferents territoris participants.
Encesa simultània
L’acte, que tindrà lloc de forma simultània, recrea la comunicació visual que hi havia entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí.
La jornada començarà a les 12.45 hores amb la lectura del Manifest, a les 13 hores es farà l’encesa de fum, i, en alguns casos, es cantarà Viatge a Ítaca de Lluís Llach. A la vesprada, a les 18 hores, es tornarà a llegir el Manifest i a les 18.30 hores s’encendran les bengales de foc.
L’esdeveniment és possible gràcies a la col·laboració del Fons Català de Cooperació, el Consell Comarcal del Maresme, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià, el Museu Marítim de Barcelona i el Grup d’Estudis Històrics de la Mediterrània Occidental del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
I també de nombrosos col·lectius i entitats locals i comarcals com ara, al País Valencià, l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, l’Ajuntament de Llutxent, el col·lectiu cultural El Surar, l’Associació Cultural Amics de Teulada, l’Associació «Pren-li Foc a la Metxa», l’Ajuntament de Teulada, el Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, la Coordinadora per la Llengua Terres del Vinalopó, l’Ajuntament de Monóver, l’Ajuntament de Petrer, Xinosa Associació d’Amics del Patrimoni Monóver, el Museu Dámaso Navarro, Càritas Monòver, Creu Roja Monòver, l’Ajuntament de Dénia, l’Ajuntament de Pedreguer, Els Pòrxens Associació per a la Recuperació del Patrimoni Cultural de Pedreguer Coet i Corda Pedreguer i el Centre d’Estudis Antropològics ACAF.
