Les restes de Luis Corbí Rico, últim alcalde de la República a Monòver (el Vinalopó Mitjà) i fundador del PSOE i d’UGT al municipi, afusellat pel franquisme l’11 de desembre del 1940 al campament de Rabasa, a Alacant, arribaran “prompte” a la ciutat, ha anunciat l’Ajuntament.
El consistori ha explicat que aquest diumenge, 14 de desembre, es farà un homenatge i un acte de lliurament de les restes mortals al cementeri d’Alacant de huit persones soterrades en fosses comunes, entre les quals Luis Corbí.
A més, ha assenyalat que “es tracta d’un esdeveniment destacat relacionat amb la memòria democràtica i amb la ciutat de Monòver”, ja que 85 anys després la família de Corbí Rico recuperarà les seues restes, que romanen a la fossa comuna número 14 des que fora executat.
Així, el pròxim 20 de desembre se celebrarà un homenatge a Monòver. A les 11 hores, es farà una primera recepció a la Casa del Poble, on intervindran Alejandro García, historiador i anterior alcalde de Monòver, i Glicerio Sánchez, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat d’Alacant (UA) i especialista i investigador de la història política i de les institucions de la Guerra Civil i del règim franquista.
A continuació, cap al migdia, la comitiva es dirigirà a l’Ajuntament, on serà present la corporació municipal i on intervindrà un representant de la família i Loren Amat, alcalde de Monòver. Allí, es llegirà una carta que Corbí Rico va escriure hores abans del seu afusellament.
L’acte continuarà al cementeri municipal, on el batle republicà serà enterrat juntament amb els seus familiars: la seua esposa, Dolores Torres, i els seus fills, Luis Corbí Torres i Lola Corbí Torres. L’homenatge finalitzarà amb la visita al monòlit que hi ha en aquest recinte.
La família de Corbí Rico ha explicat que amb aquesta acció “no només” es recuperen les seues restes mortals, “sinó també la seua memòria, el seu compromís i l’exemple de dignitat i valentia que va deixar com a llegat en la nostra història col·lectiva”.
Luis Corbí Rico
Luis Corbí Rico, sabater nascut a Monòver el 1893, va formar part de la junta directiva de la Cooperativa La Solidaritat, de la qual va arribar a ser president. El 1910 va fundar el Centre Obrer a Monòver; el 1920, la UGT i, cinc anys després, en 1925, va fundar el PSOE local.
Corbí va publicar articles en congressos i periòdics, com la revista Trabajo. El 1928 va participar en el XVI Congrés Nacional de la Unió de Treballadors com a delegat de la Societat d’Oficis Diversos La Regeneradora, la Societat de Sabaters i la Societat de Picapedrers i Similars de la ciutat. El 1931 va ser nomenat alcalde de Monòver i el 22 de maig va presentar la seua dimissió, però el 1938 va tornar a ser elegit batle per unanimitat dels regidors.
El 2 d’abril del 1939 va ser arrestat i empresonat i el 27 de setembre del mateix any el consell de guerra reunit a Monòver el va condemnar a mort per haver sigut marxista, haver fundat el PSOE local i l’UGT i haver fet “propaganda oral i escrita de les idees socialistes”. També per haver format part del Front Popular, per col·laborar amb el periòdic Acero i per haver sigut alcalde el 1938.
Així, l’11 de desembre del 1940, fa 85 anys, a les 5.30 h, va escriure la seua última carta des del Reformatori d’Adults d’Alacant, ja que a les 7 hores va ser afusellat en el campament de Rabasa.
