La XVII Fira Medieval de Mascarell, a Nules (la Plana Baixa), declarada Festa d’Interés Turístic Autonòmic, tindrà lloc els dies 8, 9 i 10 de novembre, i oferirà més de 130 espectacles gratuïts i una àmplia programació per al públic familiar a l’única població totalment emmurallada del País Valencià, un atractiu especial que l’any passat va atraure més de 60.000 visitants.
Guillermo Latorre, regidor de Mascarell, ha destacat en l’acte de presentació d’aquest esdeveniment que enguany s’ha fet una aposta «perquè les famílies gaudisquen juntes de les activitats». Una de les novetats de l’edició serà una programació que oferirà actes cada 10 minuts, amb diverses actuacions simultànies.
En aquest sentit, Vicente Herrera, representant de l’empresa Culthisme, assenyala: «La Fira Medieval de Mascarell es distingeix per les recreacions històriques que giren al voltant de la història de Mascarell, potenciades cada any amb noves interpretacions i personatges històrics. Enguany els cavallers Centelles i Montcada, relacionats amb Mascarell en època medieval, protagonitzaran els tornejos».
A més, la fira inclourà espectacles d’animació de carrer, justes medievals, música en directe, joglars, bufons, exposicions de falconeria, una granja d’animals, un gran campament de soldats, antics oficis i molt més.
Mascarell
Mascarell és l’únic poble del País Valencià que està completament emmurallat i que no ha crescut fora dels murs. Malgrat que es tracta d’una vila de dimensions reduïdes fins a mitjan segle XIX va ser un municipi independent.
El topònim prové de l’àrab i etimològicament significa «campament». Té l’origen en l’expulsió dels musulmans de la veïna població de Borriana, que Jaume I va conquistar el 1233. Els musulmans que va expulsar van formar aquesta població. El primer document amb referències és de l’any 1310.
El 1609 amb l’expulsió dels moriscos, es va quedar sense habitants. De fet, el 1622 només hi havia 30 veïns.
Després d’una llarga època de decadència, l’Ajuntament de Mascarell va sol·licitar l’annexió al municipi de Nules, agregació que es va confirmar el 16 de juliol del 1872.
El conjunt fortificat
El conjunt fortificat data del segle XIII al XV, i es va construir seguint un estil d’arquitectura medieval, característic dels edificis militars.
Les muralles originàries van ser bastides amb fàbrica de tàpia, encara que després van ser refetes els segles següents. El recinte, de 620 metres lineals, presenta planta romboïdal, amb una altura pròxima als 7 metres i una espessor d’1,2 metres.
L’estructura interna segueix el típic traçat de població de conquesta, en quadrícula. Al centre, hi ha la plaça amb l’església (segle XVII), i l’Ajuntament (de l’any 1789, segons la inscripció que apareix a la portada). Per la seua banda, les cases (que segueixen la tipologia de casa de llauradors de la zona, de gran senzillesa) ocupen parcel·les rectangulars que es divideixen en habitatge i pati, i no sobrepassen l’altura ni dels murs.
La muralla disposa d’una torre o rivellino (terme d’origen italià que es va usar en aquesta zona per designar les torres que se situen al centre dels llenços), en cada costat. Són de planta rectangular, d’igual altura que la muralla i no tenen merlets. Tanmateix, tenien troneres (esbocades i fetes amb carreus) que, en el cas de les dues torres utilitzades com a entrada a la població, es van construir amb un petit parapet en pedra i en les altres dues amb la mateixa tàpia. Interiorment, les torres estaven dividides horitzontalment mitjançant forjats plans, que es comunicaven entre ells amb una escala de caragol de fàbrica de maó.
La torre del costat est, anomenada Portal de l’Horta o Llevant, i la del costat oest, Portal de València, són de menor altura i donen accés al recinte interior, a través de sengles arcs de mig punt amb dovella.
No se sap qui va idear el traçat de les muralles, però en els documents existents apareix el mestre Joan d’Alacant, que pot ser que participara en el disseny. Al principi, existia al voltant de la muralla un fossat que, en l’actualitat, ha estat transformat en séquia de reg.
