No s’entén que la joventut del poble de Teulada no tinga espai jove, ni dinamitzador, ni tècnic de l’IVAJ. No s’entén que haja deixat perdre una subvenció de 61.000 euros per a joventut.
Torna a ocórrer en tots els municipis, en cada legislatura, el «joc de partits» torna a empobrir la gestió pública, la governança de la «res publica» es queda en res, i com sempre la víctima és el poble, els de baix que sustenten als de dalt.
Repassem. Els fets van començar al meu estimat poble, Teulada (la Marina Alta), quan a l’abril em vaig presentar a un examen d’oposició de dinamitzador juvenil. A l’Ajuntament de Teulada se li havia concedit una subvenció de 61.000 de l’IVAJ per a la contractació anual d’un tècnic i dinamitzador juvenil. Per a fer ús d’aquesta subvenció, és necessari obrir un procés de selecció per a després constituir una borsa. Per a sorpresa meua, vaig aconseguir molt bon resultat, ja que vaig quedar el primer. La plaça era meua. Sols calia esperar que em cridaren per començar a treballar. M’havien dit que seria prompte, perquè la tècnica de joventut estava a soles al departament. Vaig deixar el meu pis llogat d’estudiant a València per a tornar al poble, però res va eixir com esperava… perquè han deixat perdre la subvenció de 61.000 euros. Aquest 2024 la joventut de Teulada no comptarà amb dinamitzador/a ni amb tècnic/a de l’IVAJ. L’Ajuntament, governat per l’«excelentísimo Partido Popular» ha deixat passar el termini.
Per què renunciar a diners concedits?
A pesar dels meus repetits intents de parlar amb regidors i tècnics implicats i assistir a reunions, i, a pesar de les sis instàncies presentades, han considerat deixar perdre 61.000 euros de diners públics per a joventut. Però, quin interès té la corporació municipal en deixar perdre aquesta subvenció? Per què renunciar a diners ja concedits? Per què no activar una borsa ja constituïda? «Segur que el color polític no té res a vore», em va assegurar l’alcalde, Raúl Llobell, en la nostra reunió d’agost, quan el vaig advertir que estaven a punt de perdre la subvenció, i li vaig assenyalar: «No m’agradaria que em discriminaren pel meu color polític». Ell em va dir que no patirà, que l’únic que faltaven eres uns procediments tècnics, tirant la culpa als funcionaris de la Casa consistorial.
És de poca vergonya responsabilitzar els tècnics de tot allò que el poder polític no és capaç de fer. És de poca vergonya tapar un moviment partidista posant els tècnics com a escut.
Sí, soc de Compromís
Sí, jo soc un jove de Compromís, d’esquerra i valencianista, però mai hauria imaginat que la meua posició política i la militància en un partit pogueren reportar-me perdre un treball o ser discriminat per ideals polítics. No puc dir que açò és un greu cas de discriminació perquè si ho diguera estaria cometent una il·legalitat, en canvi, el que ells han fet no incompleix cap llei. Hui dia segueixen apuntant-nos amb el fusell de la diferenciació als que tenim altres ideals polítics.
En el joc polític els partits saben molt bé com sortejar els marges de la llei, per a eixir-se’n així amb la seua, amb el seu únic objectiu: tornar a ser elegits en les eleccions següents. I aquest és el problema, que la política actual s’ha convertit en una constant campanya política de quatre anys en què tot està permès, inclús atemptar contra els drets dels teus adversaris polítics. Vivim sota un sistema polític desvirtuat, deformat, la «partitocràcia», i el pitjor de tot és que ens hem acostumat. Ens pareix normal votar cada quatre anys com a única forma de participació – decisió política. «No, no és normal, és ridícul», solem concloure en les converses entre joves de la meua edat.
Perden els joves de Teulada
En aquest cas, jo no soc la víctima, els que han eixit perdent són els joves del meu poble, que fa quasi un any que no tenen tècnic ni dinamitzador juvenil de l’IVAJ. Que algú els explique que no gaudiran d’una aplicació efectiva de la llei 2017/15 en polítiques integrals de la joventut per culpa de l’oposició entre adversaris polítics. El que no entenc és que haja d’anar-me’n a viure a València, podent tenir treball al meu poble.
Recorde haver preguntat al regidor, en la reunió de setembre, si estaria disposat a perdre la subvenció, si considerava normal estar sense un/a tècnic de l’IVAJ des d’abril, si li pareixia normal deixar perdre 61.000 euros que podrien haver-se dedicat cada mes en la contractació de dos figures professionals dedicades a l’aplicació de les polítiques de la joventut. Aquest és un espectacle lamentable, el panorama polític diari s’assembla més a un «reality show» barat de televisió que a un congrés sobre com governar la nació, la «polis».
Tal vegada la societat espanyola aniria millor si escoltara els joves. Però, què podem esperar d’un sistema polític que deixa perdre subvencions en joventut i oportunitats locals? Què podem esperar d’una classe política que prioritza fer-se la foto o penjar ofenses al Facebook contra els adversaris? Reflexionem-hi.
«Els joves sou el futur»
Com a jove, i com a tècnic de joventut, estic molt preocupat per la societat que ens estan deixant per al futur que se’ns ha dit que serà per a nosaltres. «Els joves sou el futur». La adultocràcia decideix el món i ens promet que arribarà el nostre present. Jo els responc que se’n poden anar a fer la mà en el seu món decadent folrat d’oficines grises i rutines agòniques, jo soc dels que creuen que la joventut no som el futur, la joventut som el present, hem de ser-ho per poder canviar les coses, o aportar certa perspectiva d’aire fresc a un mo del que ha caigut en la deformitat d’un món que mai ha deixat d’estar en guerra, un món que prioritza els drets dels poderosos i adinerats, un món per redissenyar.
El nostre món clama per tornar a ser jove, i la classe política ha d’afavorir espais per a la participació, espais per a la regeneració democràtica. Les revolucions han de nàixer de la joventut. Tot comença sent saó, sent una llavor jove, i després arriba la primavera promesa. El que no entenc és que la gent es conforme a votar cada quatre anys com a única forma de participació política. Açò és David contra Goliat.
