El Tribunal Suprem (TS) ha acordat obrir una tercera causa penal contra l’eurodiputat Luis Alvise Pérez; aquesta vegada, pels missatges que va difondre a través del seu compte de Telegram contra la fiscal delegada de delictes d’odi i discriminació de València, Susana Gisbert, ja que entén que podia haver actuat amb “intenció voluntària i conscient de comprometre” la vida de la representant del Ministeri Públic.
La Sala penal ha designat al magistrat Juan Ramón Berdugo com a instructor d’aquesta investigació, la tercera que obri l’alt tribunal contra l’eurodiputat després que l’abril passat acordara investigar-lo per presumpte finançament il·legal i per haver presumptament difós una PCR falsa del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa.
En aquesta ocasió, estan sota la lupa dos missatges difosos en Telegram; en un d’ells, es fa referència a l’organigrama de “les persones responsables de la persecució ideològica anomenada delictes d’odi”. “Aquesta gent és la que ens està multant i intentant ficar a la presó a milers d’espanyols per dir que la massiva immigració il·legal és una INVASIÓ”, manifestava.
En el missatge s’instava a buscar les identitats d’aquests fiscals i afegia la imatge de Gisbert, a qui assenyalava com la responsable de “haver exigit 3 anys de presó i 3.600 euros de multa a qui tuite la paraula ‘immigració’ i ‘invasió’ juntes”.
El Suprem ha adoptat aquesta decisió després de rebre l’exposició raonada que li va enviar el Jutjat d’Instrucció Número 5 de València, atés que l’alt tribunal és el competent per a investigar Alvise, atés que gaudeix de l’aforament com a eurodiputat. Així, el TS continuarà amb les diligències que va obrir el jutjat valencià arran de la denúncia que va presentar Gisbert per un presumpte delicte d’injúries a funcionari públic, coaccions o odi a través de xarxes socials.
Possible stalking
En la denúncia, Gisbert donava compte d’uns missatges que s’havien divulgat en contra seua el 2024 en un xat de Telegram i que havien comportat que persones desconegudes li remeteren múltiples missatges amenaçadors o insultants a través de les xarxes socials en les quals la denunciant està registrada.
Els magistrats han obert la investigació en considerar que l’actuació d’Alvise podria encaixar-se en el delicte d’assetjament, anomenat stalking, ja que que va alterar la vida de la fiscal de València i la seua família.
“La seua crida perquè un grup pròxim als 40.000 seguidors expressara i desenvolupara una animadversió cap a la denunciant, i el fet que el denunciat insistira en aquesta reacció després que molts seguidors hagueren reflectit explícitament la intenció d’alterar el normal desenvolupament de vida de la fiscal denunciant i la seua família, (…) mostra indiciariament que va poder existir intenció voluntària i conscient de comprometre, de manera permanent i profunda, el normal desenvolupament de la vida quotidiana de la seua víctima”, apunta el tribunal en la interlocutòria.
Així mateix, el Suprem té en consideració que Alvise -a més de difondre dos missatges- va permetre “que es difongueren els perfils que la denunciant tenia en X, Facebook i Instagram”, on estava rebent “insults i amenaces”.
Els magistrats expliquen que encara que el que s’investiga no reflecteix que l’eurodiputat “cursara directament coaccions, amenaces o injúries” contra Gisbert, “això no exclou una eventual responsabilitat criminal pels fets que són objecte d’investigació.
Segons consta en la interlocutòria, els funcionaris policials que van iniciar la investigació no van poder identificar els qui van fer comentaris en el canal de Telegram Alvise Pérez Chat, però sí que van poder identificar l’administrador del canal: el mateix eurodiputat.
