À Punt encadena el tercer divendres negre amb la plantilla en peu de guerra per la llibertat informativa, les retallades i la deriva del servei públic. Vestits de negre i amb concentracions a Burjassot (l’Horta Nord), els treballadors tornen hui a fer visible el malestar acumulat per la cobertura de la dana, la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) i l’onada de professionals que s’acullen –o estudien acollir-se– a la clàusula de consciència.
De la dana a la correguda de bous: una crisi reputacional
Tercer DIVENDRES NEGRE en lluita per uns mitjans de comunicació públics, en valencià i de qualitat. La plantilla d’À Punt es torna a concentrar en les delegacions de Burjassot, Alacant i Castelló. Els Comités d’Empresa no defalliran fins a frenar la RLT.#LaPlantilladÀPNoCalla pic.twitter.com/18zUJFY6bg
— InterÀpunt (@InterApunt) November 21, 2025
Els comités d’empresa de la CACVSA recorden que el conflicte esclata amb força el 25 d’octubre, quan À Punt decideix emetre una correguda de bous del 1997 protagonitzada per l’actual líder de Vox a València, Vicente Barrera, mentre desenes de milers de persones es manifestaven al centre de València contra la gestió de la dana i exigien la dimissió de Carlos Mazón.
Un equip de càmera i periodista va seguir la manifestació “des de l’inici fins al final” i estava preparat per entrar en directe, però la direcció només va autoritzar dues connexions en l’informatiu de les 21.00 hores. Els comités parlen d’un “greu dany reputacional” i la plantilla sintetitza la indignació amb l’etiqueta “LaPlantilladÀPuntNoCalla”.
Una periodista de l’àrea digital i ara membre del nou Consell d’Informatius, descriu així l’impacte intern: “Crec que vam patir una crisi reputacional brutal; la gent va sentir que la tele pública els girava l’esquena just quan més ens necessitaven”. Recorda que, durant els mesos més durs de la dana, l’equip digital estava “molt orgullós de la feina” perquè veia que la informació que publicaven era “superútil” per a la ciutadania.
El Consell de l’Audiovisual valencià ha obert una investigació per “aparent mala praxi” d’À Punt per la falta de cobertura especial de la manifestació, que considera “un esdeveniment digne d’una cobertura especial”.
El vídeo del Cecopi i el control dels continguts
La polèmica s’alimenta també del vídeo gravat al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) el 29 d’octubre de 2024, amb el president Mazón i els responsables d’emergències, que va acabar emetent TVE. Després de la filtració, la direcció general va ordenar una investigació interna sobre la traçabilitat del fitxer.
L’informe tècnic conclou que el vídeo original es va enregistrar a la sala d’ingesta de Burjassot, es va distribuir en directe per la xarxa interna i es va desar en directoris comuns amb permisos d’edició per a bona part de la redacció. Es van generar còpies per a proves tècniques i per al servei de documentació, i el material es va reutilitzar en més de noranta peces informatives i en desenes de clips segmentats. El sistema, però, “no registra de forma individualitzada els accessos ni les edicions” i, per tant, “no permet determinar amb certesa” qui va accedir al fitxer ni amb quina finalitat.
En paral·lel, tal com ja va revelar Diari La Veu en un reportatge del 5 de novembre, la direcció d’Informatius va controlar l’accés a dos continguts web. Periodistes de la casa asseguren que es va introduir canvis al sistema d’edició Dalet que dificulten l’exportació de vídeos. “Han fet que ara coste més exportar el contingut; abans no era així”, explicava una de les fonts consultades.
À Punt, però, ho nega categòricament. En la mateixa informació, l’empresa assegurava que “no és cert que hi haja cap represàlia de la direcció d’Informatius cap a algun membre de la redacció” i que “tots els periodistes d’À Punt operen amb llibertat per complir la seua tasca diària d’informar”. També afirmava que és “tècnicament impossible” restringir l’accés a peces concretes dins de Dalet i que les mesures de control “són les mateixes que fa un any o dos”.
RLT, 29 llocs en risc i el colp a l’àrea digital i als lingüistes
La nova Relació de Llocs de Treball és l’altra gran ferida. Els documents interns consultats per aquest diari apunten a la creació de 31 llocs nous –amb figures com una subdirecció d’anàlisi i gestió, nous perfils tècnics i diverses caporalies– i, al mateix temps, l’amortització de 29 llocs existents, alguns d’ells ocupats en àrees clau com innovació, web, projecció social i llengua.
La proposta afecta gairebé el 30% de la plantilla de l’àrea digital en l’últim any: es preveu eliminar dos dels quatre llocs d’edició web i una plaça de redacció, “fonamentals en la labor informativa”, sense acord amb els sindicats.
L’àrea lingüística és la més colpejada. La lingüista Cristina Ordaz denuncia que, dels 12 lingüistes actuals, la meitat se’n van al carrer. “En TV3 hi ha 30 lingüistes; en À Punt n’érem 12 i volen deixar-ne 6”. Per a ella, la RLT és “un atac frontal a la llengua”, perquè és inviable cobrir quasi 24 hores de programació amb un equip tan reduït i alhora garantir la correcció de peces de televisió, ràdio, web, xarxes i documentació interna.
Ordaz resumeix el malestar: “Primer han menyspreat la llengua i ara ens fan fora. Els és igual el valencià”. També recorda que el mateix dia que la plantilla la va elegir per al Consell d’Informatius li van comunicar que el seu lloc seria amortitzat: “Ahir companys i companyes em van triar per a representar-los i el mateix dia m’expliquen que sis lingüistes de dotze anem fora”.
Els comités d’empresa han situat una línia roja: no acceptar l’amortització de llocs ocupats. En un recent comunicat recorden que la plantilla ha treballat vora huit anys “en precari, sense conveni, en temps de covid i de dana, en eleccions i en altres esdeveniments importants per al País Valencià” i consideren “innecessària i injustificada” l’amenaça de destruir 29 llocs en àrees fonamentals per al mandat comunicatiu i lingüístic de l’ens públic.
La pressió sindical ha aconseguit que, de moment, el Consell d’Administració ajornara la votació de la RLT i demanara més informació, però l’amenaça continua latent i algunes baixes ja s’han materialitzat.
Les veus de la plantilla: de la clàusula de consciència a la dignitat professional
Tot el suport als professionals de la redacció d’À Punt [@apunt_media] que ens traslladen pressions internes, intimidacions i coaccions arran de la filtració del brut del CECOPI del 29 d’octubre durant la DANA.
— Unió de Periodistes (@unioperiodistes) September 11, 2025
[1/4]
La periodista A., de l’àrea digital, és una de les professionals que han acabat eixint d’À Punt. Explica que el punt d’inflexió va arribar quan li van ordenar preparar continguts per a la web sobre una retransmissió taurina: “Jo ja havia dit que no volia fer res relacionat amb els bous, ni per activa ni per passiva”.
Quan va formalitzar per escrit que s’hi negava i que s’acollia a la clàusula de consciència, va rebre advertències sobre possibles “conseqüències”. Finalment, va mantenir la seua decisió: “Estava en el meu dret; si jo no ho feia, ho havia de fer un altre company”, relata, després d’haver consultat l’assessorament sindical.
A. V. descriu un malestar més estructural: “Portem temps amb una sensació de desgast i de cansament. Especialment des que el departament digital va ser apartat físicament de la redacció, junt amb els lingüistes, hem tingut la sensació que ens anaven fent fora a poc a poc”.
Les seues paraules connecten amb les paraules de Cristina Ordaz, que denuncien que la direcció ha posat el focus en “els departaments que considera més febles”, digital i lingüístic, i alerta que la retallada de personal en aquests àmbits “degrada encara més la nostra llengua” i deixa el servei públic “coix” a internet i xarxes.
Segons va informar Diari La Veu fa dues setmanes, ja són quatre les periodistes d’À Punt que s’han acollit a la clàusula de consciència, en un any marcat pel “viratge ideològic” denunciat des de la redacció. Segosn ha pogut saber aquest diari, hi ha altres professionals de la casa que s’han interessat per aquesta figura, encara que de moment no han formalitzat la renúncia.
Nacho Estrela i el sector audiovisual: “No es pot consentir el que estan fent”
Molt valent el discurs d’Ignacio Estrela, guanyador del millor llargmetratge documental als Premis Lola Gaos de l’Audiovisual Valencià: “Solamente quería decirle al director de la televisión pública valenciana que si se ha quedado a gusto con la corrida (…) una corrida del 97” pic.twitter.com/vv87F07kbK
— BĒRNAR (@BernarGM) November 15, 2025
La preocupació s’estén més enllà de Burjassot. El productor audiovisual Nacho Estrela, responsable d’Estrela Audiovisual, alerta que la situació d’À Punt està danyant també el teixit creatiu del País Valencià. En una conversa recent amb aquest mitjà, Estrela denuncia retards en els pagaments més enllà dels 60 dies que marca la llei i afirma que això és “especialment greu en una empresa pública”, perquè “una petita productora no pot aguantar eixos terminis”.
Per a Estrela, tancar portes a projectes valencians i apostar per una programació que s’allunya del mandat de servei públic és “un poc suïcida”: “La televisió valenciana hauria de ser el motor, la primera finestra que permet després arribar a altres cadenes. Però el que estan fent ara no es pot consentir”, lamenta. També considera que l’episodi de la correguda de bous ha aprofundit el divorci amb l’audiència: “El poble valencià veu la tele pública i diu que no se sent representat, que no hi confia i que no la vol veure, com va passar al final de Canal 9”.
El nou Consell d’Informatius: “Recuperar la dignitat”
El Consell d’Informatius d’À Punt torna.
— Consell d’Informatius d’À Punt (@CdIAPunt) November 6, 2025
Esta és la nostra declaració d’intencions davant la lamentable situació en què trobem la Redacció, el nostre producte informatiu i la imatge que oferim a la societat.#LaPlantilladAPuntNoCalla pic.twitter.com/55EB4nFwPg
En aquest context s’ha constituït el nou Consell d’Informatius, escollit amb una participació del 72,22% del cens (299 vots sobre 414), i amb una composició pràcticament paritària entre dones i homes. Les candidatures vencedores assumeixen en el seu primer comunicat –difós sota el títol “Recuperar la dignitat”– les denúncies aprovades per l’assemblea de plantilla del 3 d’octubre.
El Consell denuncia “la manipulació i el partidisme de la informació, el dictat de les notícies i la imposició de línies informatives allunyades de la pluralitat” i alerta de pressions, amenaces, canvis d’horaris i secció, així com d’un “tracte denigrant” que qüestiona la professionalitat dels treballadors. També recorda la decisió de no cobrir en directe la manifestació de l’aniversari de la dana i d’intentar ocultar les imatges i l’àudio de la reunió del Cecopi, una decisió “per la qual ningú no ha assumit encara responsabilitats”.
Per al nou òrgan, la situació actual fa perillar la funció d’À Punt com a servei públic i el prestigi aconseguit amb la cobertura de la dana: “No podem permetre que À Punt siga per a les víctimes de la DANA el que Canal 9 va ser per a les víctimes del metro”, avisen.
Mobilització estatal per la independència informativa
La conflictivitat a À Punt s’emmarca en un moviment més ampli. La Plataforma de Mitjans Públics –on participen els comités d’empresa d’À Punt, Canal Sur, IB3, RTPA, TeleMadrid o la radiotelevisió canària, entre d’altres– prepara una gran mobilització conjunta “per la independència informativa” que podria incloure una jornada de vaga simultània.
Els comités constaten un “deteriorament de la independència informativa” amb “casos groseros” en diferents ens i reclamen l’aplicació efectiva del nou reglament europeu de llibertat de mitjans, que obliga els governs a blindar l’autonomia editorial dels mitjans públics.
La direcció d’À Punt: “Els periodistes informen amb total llibertat”
La direcció d’À Punt manté que, malgrat les crítiques i les mobilitzacions, hi ha llibertat informativa a la casa. A més de la resposta escrita on assegura que “tots els periodistes operen amb llibertat” i que no hi ha represàlies ni restriccions tècniques, l’empresa defensa que la cobertura de la manifestació de la dana va ser “adequada” i que la nova RLT és necessària per adaptar l’estructura als nous reptes del sector.
Per completar aquesta informació, aquest diari s’ha posat en contacte telefònic directe amb Vicente Ordaz, president d’À Punt. Ordaz ha atés la trucada però ha declinat fer declaracions. Des de l’ens, de manera oficial, es reitera que la redacció treballa amb plena llibertat informativa.
Mentrestant, la plantilla es torna a vestir de negre aquest tercer divendres consecutiu i prepara noves accions. Entre retallades, expedients, clàusules de consciència i informes tècnics, el futur d’À Punt continua obert. El que ja és indiscutible és que, com repeteixen en pancartes i xarxes, “La plantilla d’À Punt no calla”.
