Dissabte, 4 de novembre, més d’un centenar de persones s’aplegaren a l’Auditori de Llombai per tal de recordar l’emissió d’una televisió local del Marquesat que es va portar a terme l’any 1983, enguany ha fet quaranta anys. Una ocasió per rememorar una iniciativa televisiva i cultural d’aquella primera legislatura d’ajuntaments democràtics, plena de records entranyables i emocions. Però, què fou Tele L’ou-Express ? Recordem-ho.
L’any 1983 a terres valencianes no es podien vore més cadenes de televisió que la primera de TVE i la segona, actualment La 2, en aquell moment coneguda com a UHF, sigles de Ultra High Frequency. Pel que fa a les emissions en valencià, l’única possibilitat era que s’emetera alguna peça en valencià durant el temps de la desconnexió regional del centre territorial de TVE a València, conegut popularment com «Aitana».
Aquell any 1983 a la Ribera del Xúquer, els pobles del Marquesat -Alfarb, Catadau i Llombai –, que des de l’estiu del 1979 tenien una revista anomenada L’ou-Express, van poder disfrutar durant alguns caps de setmana, d’unes incipients i modestes emissions de produccions audiovisuals en valencià que causaren un discret revol en aquelles poblacions i una considerable presència mediàtica en la premsa escrita valenciana i de la resta de l’Estat.
Tot havia començat més d’un any abans quan alguns membres de L’ou-Express, amb la intenció de fer realitat una televisió local per als tres pobles, havien fet un viatge a la població catalana de Cardedeu on emetia una televisió local per obtenir informació sobre qüestions tècniques. També començaren a produir el que seria el seu programa estrela, un programa especial d’una hora de durada amb el qual volien guanyar-se d’entrada l’audiència del Marquesat. S’emetria amb motiu de la festa de Sant Antoni de Llombai i seria el primer d’altres que vindrien després sobre Alfarb i Catadau. Un documentat reportatge sobre la història de la població i un altre sobre la festa de Sant Antoni eren dos parts fonamentals d’aquell programa. A més, es complementava amb l’actuació d’un quartet de música de cambra format per joves músics locals, hui en dia músics professionals de cert renom, i una entrevista amb l’alcalde de la població i els portaveus dels grups municipals de l’ajuntament, que d’alguna manera eren mostrats en l’emissió com a aval polític a la iniciativa.
Aquesta producció una vegada acabada, havia quedat a l’espera de poder emetre’s, quan les primeres setmanes del 1983 els membres del col·lectiu L’ou-Express s’assabentaren que un electricista de Catadau, Felipe Barberá, estava emetent pel seu compte pel·lícules per televisió des del seu domicili particular. Aquell fet oferí la possibilitat, després de contactar amb Felipe Barberá, que durant el mes de març del 1983 es poguera emetre el programa «Llombai i Sant Antoni». A més d’aquesta producció, se’n van emetre altres quatre; Les històries del tio Mascarella, en la qual aquest veí de Catadau contava acudits a càmera; Siul 1: espai en què Lluís Climent de Catadau interpretava cançons amb la guitarra; Siul 2: entrevista i cançons interpretades per Lluís Climent; i Les Falles, reportatge de la crema de la falla de Llombai.
Amb tot, els artífexs no en van tindre prou amb iniciar les emissions i que el fet no eixira dels límits d’aquells pobles, calia donar a conèixer el fet: era possible tindre una televisió local i fer-la en valencià. Un reportatge sobre les emissions de Tele L’ou-Express, publicat al desaparegut diari Noticias al Día i firmat per un membre de L’ou-Express, va encendre les alarmes de la Delegació del govern espanyol, comandada pel professor universitari, Eugeni Burriel, que hagué d’actuar i clausurar l’emissor des d’on eixia el senyal d’aquella televisió en valencià del Marquesat. El fet va coincidir amb altres clausures de televisions semblants a la població extremenya de Coria i a la ciutat de Melilla i el ressò periodístic del tancament de l’emissora riberenca fou molt gran a publicacions de tot l’estat. Les emissions quedaren suspeses, però mai no es va sancionar els promotors d’aquella primerenca televisió local valenciana. El fet no era constitutiu de delicte perquè no hi havia cap norma que ho prohibira, simplement era un fet al·legal. I el debat sobre altres tipus de televisió quedava, d’alguna manera, obert.
El juny d’aquell any, els membres del col·lectiu van publicar un número de la revista en paper, L’ou-Express, amb un dossier sobre la clausura de les emissions i diversos articles sobre la televisió a l’Estat espanyol. També s’incloïa en aquelles pàgines, unes entrevistes a persones relacionades amb la televisió i els mitjans de comunicació valencians d’aquell moment: Amadeu Fabregat, director de Radio Cadena Española i fundador del programa de ràdio en valencià De dalt a baix; Jesús Montesinos, director de Radio 80 i exdirector de Diario de Valencia; Joan Josep Pérez Benlloch, director de Noticias al día i exdirector de Diario de Valencia; Antoni Asunción, director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat Valenciana i Eduard Sancho, director del Centre Regional de TVE a València.
El setembre del 1983 iniciava les emissions la televisió autonòmica catalana, TV3. I sis anys després d’aquella aventura de Tele L’ou-Express, el 1989, arribà la primera televisió autonòmica valenciana i les primeres televisions privades estatals.
La revista L’ou-Express
De la revista L’ou-Express només es van publicar sis números entre abril del 1979 i juny del 1983. Era la primera legislatura dels ajuntaments elegits democràticament i hi havia molts temes a tractar en una societat políticament molt endarrerida. Les pàgines de la publicació abordaren temes com la política local, l’urbanisme, el redreçament cultural en els seus diversos aspectes, el cooperativisme, la comarcalització, l’autonomia, els mitjans de comunicació… Amb tot, un dels aspectes que més polèmica provocaren foren algunes cobertes i contracobertes de l’artista de Carlet, Miquel Segal, certament atrevides per a la societat de fa quaranta anys.
