Aquest matí ha plogut, suaument, però el fang ha tornat altra vegada al carrer. Trepitjat per les rodes dels camions carregats d’aigua podrida, es convertix en una làmina densa, apegalosa, pudent i esvarosa. Són ja massa dies de desolació i ansietat barrejades; L’energia dels nostres cossos i, no cal dir-ho, de les nostres ments va minvant; Estem fent un esforç titànic dia rere dia, però encara ens queda moltíssim més per fer. Hem treballat cada dia fins a quedar esgotades, perdent la noció del temps i l’ordre dels dies dins de la setmana. El mite de Sísif es fa palés i hi volem, almenys, trobar un aprenentatge de tot açò.
Les xiquetes i els xiquets a casa, desorientats, dins d’una macabra temporada de vacances que els ha vingut de sobte; no entenen que és el que està passant. Dissortadament, s’ho gravaran per sempre en les seues memòries i molt probablement, tornaran a viure-ho.
La gent gran que ha sobreviscut, malviu davant la impotència i el tràfec que hi veu de la seua gent i el seu veïnat.
Fang, fang, botes de goma, guants, graneres, pales i més fang.
El jovent, amb una força increïble, tracta d’ajudar els altres donant exemple i lliçó d’humanitat i solidaritat com mai s’havia vist. Aquesta cosa que nosaltres, la resta de la societat i les institucions, ens obstinem de denigrar i devaluar.
En ben pocs anys, aquesta mateixa generació serà, per obligació biològica i necessitat social, la que es posarà al davant en la gerència de la nova societat i haurà aprés i comprés que sí, que hem de respectar el nostre entorn i el proïsme; que sí, que la mare natura, malgrat ser forta i cruelment violenta, també hi és sensiblement fràgil, i que sí, que l’afecta molt quan la maltractem. Hauran aprés que hem de viure en una societat on les institucions que representen democràticament un poble, encapçalades per gent capacitada i no negligent, ha d’estar al seu costat quan més els necessiten; curant-lo, agafant-lo de la mà perquè no caiga esvarant en el fang. Comprendrà que han de contar-li, amb veracitat tot el que hi passa en cada moment, sense mentides ni contradiccions psicòtiques. Que han de fer valdre un dels principis bàsics de la justícia i la democràcia: la transparència, la llum de la veritat… Que no pot haver-hi foscor informativa; que no ha de prevaldre el tacticisme interessat de part, enfront dels drets i la dignitat de tot un poble.
Seran conscients que liderar un poble no és simplement obtindre el suport en unes eleccions i fer-se fotografies amb un somriure estúpid per a la premsa o per al BIM local. Les persones que ens representaran en un futur ben pròxim aniran braç a braç amb la seua gent, amb independència de la seua identitat, creença…, per exigir que es facen palés els seus drets.
El futur és a tocar, i serà molt més transparent i net com l’aigua clara i no pas com el fang que ara ens perseguix i el tast del qual tenim a la boca.
El futur està és a tocar i el poble ha de ser el protagonista.
Alberto Torralba Campos és coordinador d’EUPV l’Horta Sud.
