Tres dies després de la riuada, quan tot el poble valencià estava esglaiat per la tragèdia, el conseller Marciano Gómez anunciava el tancament de la unitat de cirurgia cardíaca de l’hospital de la Ribera (Alzira). El comité d’empresa i els sindicats UGT, CCOO i CSIF van denunciar que «posa en risc la ciutadania» i que «siga l’inici de retallades a la cartera de serveis».
Per al portaveu de sanitat de Compromís a les Corts Valencianes «el veritable motiu d’aquest tancament és afavorir els interessos de l’empresa privada Ribera Salud, que gestiona l’hospital del Vinalopó [que] se’n veuria beneficiada amb la derivació dels pacients de Dénia que actualment són atesos a l’Hospital d’Alzira».
Les mancomunitats afectades s’han unit per impedir-ne el tancament. «Si comencen a retallar aquí, ¿qui ens diu que no suprimiran més especialitats d’Alzira? (…) en sanitat el que és rendible és salvar vides», afirmava un dels seus portaveus.
Els 27 caps de servei de l’hospital de la Ribera han signat una carta de rebuig a la supressió de la cirurgia cardíaca.
Sanitaris, ciutadans, alcaldes, sindicats i partits han fet un front comú que ha iniciat les mobilitzacions.
Una decisió política i no «tècnica»
El conseller de Sanitat va declarar: «La reorganització dels serveis de cirurgia cardiovascular s’ha realitzat per motius clarament tècnics i amb l’aval i la signatura dels caps de servei de cirurgia cardiovascular».
Els caps de servei esmentats són exclusivament els que es beneficiaran del tancament, inclòs el de l’hospital del Vinalopó. Per què incloure el cap de servei d’un hospital privat i excloure el de l’hospital afectat pel tancament? És una decisió gens «tècnica» i molt política de la Conselleria.
UGT declarava: «Per a una correcta sectorització, els pacients de Xàtiva, Alcoi, la Ribera, Dénia i Gandia haurien de ser atesos a la Unitat de Cirurgia Cardíaca de la Ribera. Es tracta d’una població objectiva de prop d’un milió de persones». En cap cas no és necessari tancar la unitat en un context de massificació de l’assistència sanitària pública.
Disminuir la mortalitat?
Un altre dels arguments esgrimits pels afectats és «l’increment considerable de les distàncies a recórrer: des d’alguns municipis pràcticament es trigarien dues hores a fer els més de 100 quilòmetres que els separen tant de València com d’Elx».
Assenyalem el que diuen els que advoquen per la concentració de serveis, la Societat Espanyola de Cardiologia: «És important que les xarxes assistencials basen els mètodes d’alerta en els sistemes d’emergències. El servei de transport sanitari ha de formar part de la xarxa de les unitats d’assistència de l’Àrea del Cor».
Si els serveis d’urgències estan més que saturats, què cal dir del transport sanitari?, privatitzat i reduït a un mínim, amb jornades laborals extenuants, salaris baixos i manca de vehicles i de personal, amb vagues recurrents a totes les comunitats autònomes. Al País Valencià ara fa un mes que estan en vaga pel seu conveni.
En aquestes circumstàncies només es pot esperar un increment de la mortalitat. El conseller no té cap objecció a afirmar: «Em sembla impresentable que persones públiques sense cap mena de coneixement acadèmic sobre la gestió a l’assistència sanitària facen judicis de valor que puguen alertar o alarmar la ciutadania perquè la planificació sanitària és un aspecte tècnic (…) Nosaltres planifiquem la sanitat pública valenciana per criteris tècnics basats en l’equitat, l’eficàcia, l’eficiència, l’experiència, l’augment de qualitat (…) No es retallarà res, excepte les llistes d’espera». Meravellós! Inapel·lable!
El conseller defineix un govern tecnocràtic contra el qual la democràcia, la majoria de la població no hi té res a dir. Són un perill. Una raó més per a continuar lluitant fins a aconseguir la dimissió de Mazón.
