El menjador social de la Sal de la Tierra d’Alacant tancarà al setembre. Així ho han anunciat des de l’entitat, que hauran d’abandonar l’immoble en què han exercit tasques solidàries des de 1991, quan un grup d’ex-addictes van iniciar aquest projecte d’inspiració cristiana amb la voluntat d’ajudar persones que es trobaven en situació de dependència i molts d’ells havien recaigut després d’haver passat per un centre de desintoxicació.
La situació de vulnerabilitat ha canviat molt en aquestes tres dècades, i si abans els drogodependents eren el gruix dels assistents a aquest menjador social erigit amb el treball de voluntaris, ara aquest espai rep fonamentalment migrants en situació d’empobriment o oriünds d’Alacant que mai no van imaginar que viurien una realitat tan adversa.
La Sal de la Tierra no només ha funcionat com a menjador, sinó que ha sigut un espai d’acompanyament i d’orientació per a la gent més vulnerabilitzada. El propietari de l’immoble en què els voluntaris han desenvolupat l’activitat va morir fa poc i l’únic hereu de l’edifici, el seu fill, ha decidit procedir a la seua venda, que recentment s’ha fet efectiva. Els afectats, però, no en tenen cap queixa, i admeten que sabien d’aquesta intenció que tot just ara es materialitzarà.
Actualment, els impulsors del projecte es troben buscant alguna ubicació alternativa, però reconeixen la dificultat d’aquest propòsit degut a la lentitud dels permisos, a les dificultats del trasllat i a les exigències tècniques. A més, el funcionament solidari d’aquest espai el converteix en humil, per la qual cosa no poden optar a un lloguer excessivament elevat en una ciutat com la d’Alacant, on les mensualitats dels locals s’han multiplicat de manera exponencial.
El manteniment d’un referent solidari
Aquests anys, la Sal de la Tierra, ubicat a la part baixa del barri de Carolines, ha sobreviscut amb una inèrcia solidària que ha garantit la seua continuïtat. Els treballs de restauració duts a terme pels acollits i pels voluntaris, la recollida de mobiliari de cases, les donacions de mobles per part de particulars i en ocasions també per part de grans magatzems donava lloc a la venda d’aquests objectes a la plaça Amèrica, al mateix barri anteriorment esmentat. Els beneficis eren estrets, però suficients per prolongar la tasca solidària que tot just ara s’extingirà.
Segons explica José Antonio Hernández, director del menjador, el període de màxima dificultat va ser el de la pandèmia. Aleshores es van sumar les exigències sanitàries, especialment rígides en un menjador, tals com l’ús de guants, mascaretes, panells i treballs de desinfecció amb l’arribada sobtada de veneçolans que fugien del seu país i, poc més tard, també d’ucraïnesos. A tot això cal sumar l’arribada de gent que durant la pandèmia es va quedar sobtadament sense treball. Els efectes els van notar, també, entitats amb més capacitat econòmica com la Creu Roja o els serveis socials de l’Ajuntament d’Alacant, que segons Hernández també estaven «desbordats».
«Va ser un moment molt dur, molt difícil, però vam eixir endavant i vam poder atendre molta gent», recorda Hernández, que indica que en aquell moment tot va canviar: «les formes de treballar, l’organització dels voluntaris i la manera d’ajudar els necessitats».
Ara, Alacant es queda sense un referent solidari que ha sigut protagonista en les grans crisis econòmiques i en l’acollida de les persones socialment marginades, que han trobat un espai des del qual recuperar-se. Carolines, un dels barris amb més organització veïnal de la ciutat, es veu obligat a prescindir d’un local que amb un únic ingredient, el de la voluntat, ha fet un servei que trobaran a faltar.
