El 12 de juliol del 1976 cent vint mil persones, segons els organitzadors, van protagonitzar la manifestació més impressionant que ha tingut lloc a València. La pancarta principal deia: «Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Per la llibertat, per l’amnistia, per l’estatut d’autonomia». En primera línia: Broseta, Font de Mora, Albiñana, Bono, Guia, Ruíz Monrábal, Noguera Puchol, Pérez Benlloch i Sánchez Ayuso, entre altres. La manifestació, autoritzada, demanava l’amnistia al rei amb un escrit i 40.000 signatures, a través del president de l’Audiència, Carmelo Quintana.
L’any havia estat abundant en protestes. El 16 de gener 20.000 persones s’havien manifestat, convocades per la Taula, per portar al Palau de Justícia 40.000 signatures que demanaven amnistia per als presos polítics. La nit de Reis, mestresses de casa i estudiants, n’havien recollit a la porta d’El Corte Inglés fins a les dotze de la nit.
Aquell estiu del 1976 es va organitzar la Marxa de la Llibertat -promoguda especialment per Lluís Maria Xirinacs, Pax Christi o Arcadi Oliveres- en cinc columnes que van recórrer diferents punts dels territoris catalanoparlants per reclamar «llibertat, amnistia, estatut d’autonomia». Els manifestants van exigir l’eixida al carrer dels presos polítics que continuaven a les presons mesos després de la mort de Franco.
A València, es van dur a terme diferents concentracions, mítings i col·loquis per recuperar les llibertats bàsiques i la restauració de l’Estatut del 32. La mobilització, malgrat la forta repressió policíaca, va comptar amb una gran suport popular.
La Marxa no va estar exempta de problemes perquè el Ministeri de la Governació, encapçalat per Manuel Fraga, fundador del PP, va decidir no autoritzar aquesta mobilització assegurant que podia «alterar l’ordre públic i afectar el turisme dels mesos d’estiu».
En l’àmbit laboral, el 1976 havia estat pitjor: 30.000 obrers de la construcció en vaga, 4.000 més a la Vall d’Uixó (la Plana Baixa) per la crisi de Segarra, i la plantilla de MACOSA suspesa de sou i feina. A Elda (el Vinalopó Mitjà), una protesta havia acabat en tragèdia, ja que les forces públiques havien mort a trets un manifestant.
L’octubre anterior, el Govern Civil havia denegat tres vegades l’autorització d’un míting per al 9 d’octubre. Poc després, el dia 31, la Policia Armada va prendre l’ermita de Santa Anna, a Albal (l’Horta Sud), on es pretenia organitzar una concentració.
