La Sala Quarta del Tribunal Suprem ha decidit aquest dilluns rectificar l’aplicació que feia de la seua doctrina i establir que els treballadors de les administracions públiques que siguen interins durant més de tres anys passen a ser considerats «treballadors indefinits no fixos». El Suprem ha canviat el criteri després d’examinar la incidència de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 3 de juny del 2021 en diversos recursos. Amb aquesta nova consideració, els interins no podran reclamar una indemnització en cas de perdre la plaça.
Ara, per unanimitat, el Suprem estableix que en aplicació de les previsions legals i reglamentàries sobre els contractes interins, «la seua durada màxima serà la del temps que duren els processos de selecció per cobrir la vacant d’acord al que disposa la seua normativa legal o convencional específica».
Quan no existisca aquesta normativa, la Sala entén que «amb caràcter general, una durada superior a tres anys ha de ser considerada injustificadament llarga», fet que comportarà que el treballador interí passe a ostentar la condició d’indefinit no fix.
A més, el Suprem estableix que el còmput del termini no es pot veure interromput per normes pressupostàries sobre paralització d’ofertes públiques d’ocupació, perquè la cobertura de vacants cobertes per treballadors interins no implica un increment pressupostari.
Què és un indefinit no fix?
La figura de l’indefinit no fix és una figura creada pel mateix TS el 1996 per donar una eixida al personal laboral de la funció pública amb contractes d’acumulació de tasques i programes temporals que es trobava en una situació irregular. Ara es fa extensible als contractes d’interinitat. No és una figura existent en la normativa de la funció pública fora de les referències a aquest personal que ha adquirit aquesta condició per sentència judicial.
La figura de l’indefinit no fix és d’aplicació a personal funcionari i estatutari?
A hores d’ara no. La jurisprudència de la Sala del Social del TS difereix substancialment de la Sala del Contenciós Administratiu que ha manifestat reiteradament que la figura de l’indefinit no fix no és aplicable al personal funcionari i estatutari. No obstant això, pot ser important en la doctrina del Contenciós des del moment que reconeix la situació d’abús de la temporalitat en els supòsits de contractes inusualment llargs i la delimita a tres anys.
Tanmateix, hi ha una incògnita no resolta de moment, ja que no aclareix si els tres anys d’interinatge han de ser en la mateixa plaça o en places diferents.
El personal interí es convertirà en personal indefinit no fix automàticament?
No, el TS no legisla, això depén de l’Estat. Només sentenciarà en el sentit marcat per la nova doctrina davant demandes del personal interí.
Indefinit no fix és sinònim de fixesa?
No. Com el terme indica no és sinònim de fixesa. De fet, fins ara, si la plaça ocupada per una persona indefinida no fixa per sentència és demandada per algú que haja superat un procediment selectiu es pot acomiadar aquesta persona i abonar-li la indemnització corresponent. Ara bé, l’Estat haurà de valorar si li convé que milers de persones interines aconseguisquen ser nomenades indefinides no fixes i arriscar-se a oferir les seues places a processos selectius i ser acomiadats i abonar la indemnització corresponent.
Conclusió d’Intersindical Valenciana
Intersindical Valenciana assenyala que «el canvi de doctrina del TS és un canvi important, ja que fins ara no estava considerant les demandes del personal interí en el sentit de dictaminar a favor de la fixesa o, fins i tot, de la conversió en indefinit no fix». Però «tampoc és la solució definitiva per al personal interí, perquè els seus llocs de treball podran continuar oferint-se als processos selectius i, per tant, no compleix amb l’exigència de la Directiva Europea 1999/70/CE sobre el treball temporal ni és una sanció dissuasòria com demanda el TJUE».
A més, «també es generen nous dubtes que s’hauran d’anar resolent en la mesura que la nota breu del TS vaja ampliant-se amb noves sentències que delimiten les conseqüències d’aquesta nova doctrina». Per una altra banda, «cal estar pendents de la reacció de la jurisdicció contenciosa i, especialment, de com afecta aquesta nova orientació a la negociació de la proposta de reducció de la temporalitat plantejada pel ministre Iceta».
Per això, Intersindical Valenciana considera que »cal mantindre la pressió de carrer i, si s’escau, la via jurídica, perquè encara no s’ha assolit el reconeixent del dret a l’estabilitat laboral del personal laboral i interí i de la consolidació de l’ocupació».
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
