Al País Valencià des del primer cas de Covid-19, informat el 26 de febrer, han mort 1274 persones a data d’ahir per l’epidèmia, i aquesta continua entre nosaltres.
El govern espanyol ha encetat un desconfinament que, correctament, és pas a pas. En aquest desconfinament, però, s’està posant entrebancs al fet que al País Valencià siga per departaments de salut i manté l’obligació, de moment, de fer-ho per “províncies”.
Com a base territorial del desconfinament, el MH President Ximo Puig, i la comissió d’experts del País, han advocat per l’ús del departament de salut, el territori que serveix per a la distribució dels serveis de salut, el més proper a la comarca natural, amb municipis interrelacionats, i el que té possibilitats de planificiació sanitària. La “província”, un territori amb funcions administratives per a l’estat, no compleix cap d’aquests criteris. Fer un desconfinament per departaments de salut, es basa “no a temes identitaris sinó d’eficiència”. Amb aquesta declaració el MH President Ximo Puig ha fet veure, correctament, que una política sanitària feta des de la distància no té més sentit que el que li dóna una obsessió política per la (re)centralització de l’estat. Cal que escolten.
Marea Blanca País Valencià comarques del sud dona el seu suport a la proposta del MH President Ximo Puig, i de la comissió d’experts del País de fer el desconfinament per departaments de salut.
L’epidèmia impacta de forma diversa entre els departaments de salut. Des dels, a dia 2 de maig, 6 finats per 100 mil habitants dels departaments del Baix Vinalopó als 47 del departament de salut de La Plana. Cada departament inclou municipis amb freqüències de la malaltia i necessitats per al seu control que són vinculades però diverses, i, al seu torn, cada municipi gran conté districtes o barris amb necessitats diverses en funció de les seues característiques. No tenen les mateixes necessitats una comarca amb una alta taxa de persones grans que una altra de persones jóvens, un municipi amb una alta taxa de trànsit de persones que un altre més autocentrat, o un barri obrer i un barri benestant. En aquest mosaic, la “província” no ocupa cap lloc en absolut.
Des de Marea Blanca, entenem que el objectiu del govern Valencià i del seu comité d’experts ha de ser garantir les millors condicions de salut possibles a la població. S’ha d’usar l’informació per comarques o departaments de salut i municipis, prenent en consideració el temps i l’evolució de l’epidèmia en els diferents territoris del País Valencià. Calen polítiques personalitzades i no homogènies.
Iniciar el desconfinament, pas a pas, no implica que puguem tornar a la normalitat. L’epidèmia no està, en absolut, acabada. Cal desenvolupar estratègies de control del Covid-19 a nivel comunitari així com promoure noves rutines de comportament individual i col·lectiu. En aquestes estratègies la “província” no té lloc.
Cal enfortir de manera significativa la capacitat de detecció de casos i l’establiment d’esquemes de testatge massiu, per la qual cosa qualsevol persona que tinga símptomes respiratoris lleus puga ser atesa i obtindre el resultat del test en poques hores, identificant els seus contactes i procedint al seu aïllament. Sha vist el paper important de les mesures proactives en front de les mesures reactives. La diferència que fan Portugal, Alemanya o Corea del Sud no són degudes a l’atzar sinó als mecanismes de control i d’atenció. Evidentment, l’estat de salut dels mecanismes de salut pública del País Valencià i de la resta de l’estat espanyol no s’han mostrat en bones condicions. Han hagut moltes deficiències que van impedir tenir un control des del primer dia.
No haver pogut tenir control de les entrades de carreteres, ports i aeroports va suposar endarrerir-se en el control, va significar no poder controlar l’entrada des de zones de risc. No poder declarar el confinament de municipis va suposar col·laborar en el descontrol de les “segones residències”. Seguir acríticament les indicacions del ministeri de sanitat de fer “vida normal” va formar part de la resposta tardana per part de la Conselleria de Sanitat. Des de lluny no es poden conéixer les necessitats locals. Afortunadament, el govern valencià ha buscat d’actuar, fins on ha pogut, en funció de les necessitats del País.
La negativa a la petició del President Ximo Puig de comptar transitòriament amb personal mèdic cubà ha significat mantenir en la precarietat el nostre sistema sanitari, una precarietat que encara es manté a l’atenció primària, comunitària i de salut pública.
A hores d’ara, l’actuació sobre bases administratives (la “província”) del govern espanyol, desoïnt la veu del País Valencià, no significa, per a nosaltres, més que mantenir-nos endarrerits en el terreny del necessari desenvolupament de la salut pública. És a dir, no ens prepara per a ser més efectius davant del proper rebrot o epidèmia.
En aquest escenari advers per al govern valencià, aquest té moltes coses a fer bé. Ha de millorar els sistemes de protecció per al personal sanitari, ha de garantir que es pot mantindre l’atenció també a les patologies no epidèmiques que continuen produïnt-se, ha de configurar, construir, equips de seguiment epidemiològic de les persones afectades i dels seus contactes.
El govern valencià i el seu comité d’experts ha de donar informació detallada del seus projectes, cal informació de l’evolució de l’epidèmia per Departaments de Salut i municipis, així com de les zones de risc, ha de mantenir el nivell de confinament i de control de la mobilitat que impedisca el rebrot (en absolut inesperat) de l’epidèmia fins al seu control real màxim,
El control de l’epidèmia ha suposat i suposarà el control de la mobilitat, amb una repercusió negativa sobre l’ocupació i els ingressos de la gent. Molta gent ha passat d’estar en un a situació de precarietat a una de pobresa. Junt amb l’agilització de la Renda Valenciana d’Inclusió, es requereixen mesures específiques d’ajuda econòmica d’emergència immediates i sense burocràcies.
Calen mesures específiques per a la gent, el desenvolupament de la salut pública, informació detallada i la tota la capacitat per al govern valencià per a poder decidir les millors actuacions per a la salut de les valencianes.
L’Alacantí, 4 de maig de 2020
Marea Blanca País Valencià comarques del sud
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l’import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!
