La imminència de l’estiu, i les situacions que genera de vulnerabilitat i indefensió, ens posen davant la necessitat de prendre mesures de protecció perquè, sembla que augmenta el risc de malmenar alguna cosa que ens pertany. El comentari és pertinent, atès que al començament del mes d’agost ens arriben propostes i mesures d’entitats o serveis que conviden, o demanen, que espavilem i ens posem en guàrdia. Sembla que allà on ens trobem com a casa nostra, ves per on, et posen el lladre en ella; no estarem segurs, no ens podrem refiar. Ultra encara, hi ha lladres que no envaeixen allà on fem vida i que mai no podrem veure’ls-hi la cara. No els hi cal, perquè la cosa va de conèixer les escletxes del sistema cibernètic i penetrar on mai ho haguérem esperat.
Ras i net. La companyia que fa el subministrament de l’energia elèctrica a la meua llar, i la qual estic abonat, m’ha fet arribar un seguit de suggeriments perquè el lladre no fa vacances i cal que espavilem. Cal dir, que ens estem referint no tant allò que farà referència a la pròpia casa -que suposadament abandonem- com als sistemes que tots fem servir de les xarxes de comunicació, telèfon, etcètera. Així doncs, vos facilitem el llistat esmentat i, per tant, anem al tall.
“Canvia la contrasenya del teu correu electrònic”. “Presta especial atenció si reps correus sospitosos”. “No descarregues arxius ni cliques a enllaços si no saps…”. “Verifica l’autenticitat”. “Estigues alerta!”. “En cas de trucades de persones o correus que no coneixes…”. “Sospita de les trucades que et demanen urgència”. “En cas de rebre una trucada sospitosa…”
Això és tota una relació de com, més o menys, haurem de protegir part del sistema que sovint fem servir. Davant d’aquesta situació tan esperpèntica, hom queda estupefacte i se sorprèn. Li ve al pensament en quin parany ens hem –o ens han- clavat perquè haurem d’anar a pams per no xafar el forat. Quan de vulnerables són els procediments que diàriament posem en solfa, encara que tot sembla molt normal i segur. Perquè és evident que el problema no afecta tan sols l’empresa adés referida. La taca la podem eixamplar fins a qualsevol de les comunicacions que fem mitjançant les xarxes –o telèfon- que tots coneguem i que ja són com família nostra.
Però la fragilitat d’aquest sistema sobta i hom descobreix que es troba, si més no, amb el cul en l’aire. Fa tremolar la vulnerabilitat –per banda d’aquells que sempre estan ordint malifetes- dels procediments que porten i transporten dades, informació i de vegades particularitats -o intimitats- nostres que s’hi troben a l’abast d’aquells que, sabedors de les falles -i mancances- d’un sistema tan fràgil, fan de la precarietat d’aquests mitjans, vida i negoci.
No entenem com la tecnologia, que ens venen, com si fora la meravella de les comunicacions, està -al cap de molts anys de fer-la servir- com un xiquet de bolquers i no s’hi troben –o no busquen- blindatges i proteccions perquè el personal estiga –estiguem- un poc més confiats i segurs. Som conscients que no podem demanar sistemes perfectes, sense cap sospita de feblesa, perquè l’home no pot fer coses precises. Algú haurà de reparar en les possibilitats de -posar a l’abast de les persones i- aconseguir més fiabilitat en el que han esdevingut sistemes vitals per al nostre dia a dia.
¿Si la tecnologia és tan fascinant i magnífica com la mostren, com és que no pot assolir cotes més altes de fiabilitat i confiança? ¿Haurem de continuar amb l’ai al cor -per sempre més- o algú mostrarà un bon dia sistemes més segurs? ¿Podrem dormir tranquils i confiats o açò continuarà per sempre més? Algú té la resposta? ¿Haurem de reprendre els vells sistemes de telèfon amb fil, fer servir més documents, factures i altres amb paper imprès?
És evident que la tecnologia ens mostra com protegir-nos. El sistema troba recursos i ens vol vendre alguna cosa. Antivírics, contrasenyes, claus, identificacions, controls i més controls.«Ara hem aconseguit un antivíric més segur: l’antivíric de l’antivíric! Nou procediment per a evitar… Canvia… Instal·la… T’oferim: tres mesos d’ús gratuït; després…» Compte; més endavant, a la fi dels tres mesos, si te n’oblides, ja t’han fet client!
Aquest panorama que acabem de dibuixar, no perd de vista la bondat i els avantatges de les noves tecnologies. No pretén obviar quan ens facilita la vida aquesta galàxia -del món de les comunicacions- que cada dia formen part del que fem i som. Reconéixer els avançaments d’aquests mitjans i posar-los al lloc que els hi pertany, és bo i és de justícia. Denunciar i reclamar qualitat i -sobretot- fiabilitat, també és bo i de justícia.
Més que mai, mentre això arriba, haurem de fer un ús ponderat i vigilat de la galàxia reina. Sembla, pel que diuen els entesos, que no tenim altre remei.
Algú gosarà posar remei?
