La indignació per la mala gestió de l’emergència provocada per la DANA comença a prendre forma en protestes populars. Si ahir al matí van ser els veïns de Paiporta els que van escridassar i llançar fang a la comitiva del Rei d’Espanya Felip VI, el president espanyol Pedro Sánchez i el valencià Carlos Mazón; a la vesprada va ser el torn dels veïns de molts altres barris de València i altres municipis de l’horta.
Una sorollosa cassolada va començar a sentir-se a partir de les 18:30 i va estendre’s ràpidament de forma espontània. En alguns llocs va allargar-se més de vint minuts i va ser clarament audible.
La cassolades es poden entendre com una prèvia a la manifestació per exigir la dimissió de Mazón convocada per al pròxim dissabte 9 de novembre i que eixirà a les 18h a la plaça de l’Ajuntament de València per dirigir-se al palau de la Generalitat.
Desastre previ i posterior
Entre les queixes més habituals dels afectats hi ha el retard en l’avís de l’arribada de l’aigua el fatídic dimarts 29 d’octubre, que va sonar als mòbils de la població quan ja l’aigua estava anegant municipis sencers. Hores abans, el mateix Mazón havia comparegut assegurant que la predicció de pluja acabaria a les 18h i que no hi havia res de què preocupar-se. Després, la Generalitat esborraria el vídeo d’aquesta compareixença de les seues xarxes socials.
La cadena d’inoperàncies, però, continuaria els pròxims dies, inclosa la desaparició del secretari d’Emergències, Emilio Argüeso, en el pitjor moment de la tragèdia i les primeres hores posteriors, la manca de respecte de la consellera de Turisme, Nuria Montes, amb els familiars de les víctimes mortals o el caos i els retards en el repartiment d’ajuda i l’arribada de material per a la neteja i serveis d’emergència o la gestió dels voluntaris.
Un descontrol al qual cal sumar-hi el retard en l’enviament d’ajuda per part del Govern espanyol per picabaralles polítiques amb l’administració valenciana.
La suma de tot açò ha fet augmentar la tensió social i la ràbia, no soles de les persones afectades, sinó també en bona part de la societat valenciana.
