Com acaba una valenciana al desert egipci participant a la Marxa Global per Gaza?
Ja fa més de 15 anys que estic implicada en diferents iniciatives en favor del poble palestí. De fet, al 2016, vaig anar en un dels vaixells de la Flotilla per la Llibertat, així que per a mi tenia tota la lògica renovar l’intent de trencar el setge a Gaza, però enlloc de fer-ho per mar, ara per terra.
Potser abans de continuar, estaria bé explica que és aquesta Marxa.
És un moviment cívic, apolític i independent que ha comptat amb la participació de 4.000 activistes de 80 països amb els objectius de portar ajuda humanitària a Gaza, trencar el setge, exigir un corredor humanitari i en resum pressionar als governs del món perquè aturen el genocidi.
Llavors, tu hi vas amb alguna organització?
No, per a res. Jo simplement deixe la faena, ompli una maleta amb material sanitari, ja que són infermera i em compre un bitllet a El Caire, sense que ningú m’espere allí ni amb cap contacte, esperant trobar-me allí la gent.
És un moviment cívic, apolític i independent que ha comptat amb la participació de 4.000 activistes de 80 països
I ho vas aconseguir!
Doncs sí. I això que no ho tenia gens clar. Només arribar a l’aeroport ja vaig veure les primeres escenes de la policia empenyent i colpejant gent que havien identificat com simpatitzants palestins, però es fixaven en aquells que venien sobretot d’altres països àrabs i jo vaig aconseguir passar.
Després em vaig dirigir a l’Hotel Salma, que sabia que hi havia molts activistes, però quan arribí, la policia ja hi havia anat i s’havien produït moltes detencions i també deportacions. Amb tot, vaig trobar la gent i arribí al punt de trobada dels autobusos que ens havien de portar a Ismailia, on començava la marxa a peu. 50 quilòmetres a través del desert.
Però la marxa no va començar.
No, allí ens vam trobar un primer control que ens va retenir durant hores, retenint-nos també els passaports. Vam fer pressió mitjançant les ambaixades i que ja semblava que anàvem a pujar els autobusos, vam saber que als francesos encara no els havien tornat els passaports. Vam protestar i llavors van començar les escenes més violentes, amb la policies pegant-nos amb les porres, a puntades de peu, companyes arrossegades pel cabell, mòbils trencats. No enteníem d’on eixia tanta violència. I finalment no vam poder eixir cap a Ismailia on, per altra banda, també hi va haver molta violència contra els activistes per part de sicaris contractats pel govern.
Però ara estàs bé? No has resultat ferida?
He rebut colps, però res és pitjor que la impotència de no haver pogut arribar als objectius. Els colps fan mal però em senc molt orgullosa d’haver participat en aquest moviment i m’he sentit molt recolzada en tot moment per moltíssima gent d’arreu del món, el que dóna molta força.
Egipte dóna un suport suport a Palestina, però una cosa és la gent, que està bolcada i l’altra és la dictadura
Des de fora hi ha la impressió que Egipte donava suport a Palestina. Com expliques aquesta repressió?
Egipte dóna un suport suport a Palestina, però una cosa és la gent, que està bolcada i l’altra és la dictadura, que està venuda totalment a Israel i els EUA. La seua paranoia és tal que van declarar el nivell 4 d’amenaça terrorista. I tot per una marxa pacífica! Han deportat tanta gent que fins i tot hi ha turistes que han acabat deportats.
Quina és la situació a Gaza ara mateix? Què s’hi pot fer?
La situació a Gaza no pot ser pitjor. Israel ho bombardeja tot. Els hospitals, el personal sanitari treballant… Crec que és prou evident que és un genocidi i cap govern mínimament ètic hauria de permetre el que està passant. Som la gent els que estem fent el que els governs no fan.
Però aquest moviment no ha fet sinó començar. Jo mai havia vist manifestacions tan multitudinàries en suport al poble palestí i cada cop van a més. Som l’inici d’un moviment molt més fort.
