L’aprovació recent de la MAT per part del Consell de Ministres del Govern espanyol, autodenominat com «el més progressista de la història», no és una excepció inesperada.
Aquest mateix executiu s’ha encarregat de posar totes les facilitats possibles, amb aprovació parlamentària inclosa per part del PSOE, per a garantir l’ampliació del Port de València que tant anhelen els empresaris naviliers i tant temen els col·lectius ecologistes i els veïns pròxims a la infraestructura portuària.
Al seu torn, els veïns de La Punta, a València, han rebutjat el soterrament parcial de les vies de Serreria, tal com han acordat el Ministeri de Transports i l’Ajuntament de València, perquè atempta contra el barri i la seua reunificació.
Benimaclet també clama contra el PAI, Llutxent (Vall d’Albaida) s’enfronta als efectes de la planta de biogàs i el projecte MAGDA, tot i que l’empresa encarregada ha renunciat per no poder complir amb les exigències mediambientals, també està projectat sobre el nord del País Valencià malgrat l’enorme oposició popular i institucional.
Altres entitats mediambientals del nostre país, com ara Acció-Ecologista Agró, Per l’Horta i Xúquer Viu, demanen ser escoltades davant problemàtiques com la conservació dels aiguamolls, muntanyes i platges de l’Horta, la protecció de l’Horta de València, posar en valor aquest paisatge, el seu patrimoni agrícola, hídric i cultural i històric i les exigències d’un repartiment d’aigua fluvial que són, senzillament, una enganyifa: el canvi climàtic asseca els rius i els projectes que requereixen un consum d’aigua desproporcionat ja són directament insostenibles.
Davant aquesta realitat hi ha una premissa bàsica. Aquest dijous Poble Lliure enviava un comunicat relacionant l’aprovació de la MAT amb la perpetuïtat del règim del 78. Donaven dos claus molt clares.
Una, que l’economia extractivista practicada per l’Estat espanyol contra el País Valencià és continuada, governe qui governe, i només té com a objectiu beneficiar les grans companyies del mercat elèctric. Només cal veure els noms i els cognoms dels membres dels consells d’administració d’aquestes empreses per a esbrinar la relació que tenen amb l’statu quo espanyol.
L’altra clau és igual d’evident. Malgrat les queixes d’una part del govern espanyol, la de Sumar, que conforma un grup parlamentari al Congrés dins del qual està Compromís, és evident que aquests projectes tiren endavant perquè «el règim del 78 no té fissures». Per això, deixava escrit Poble Lliure al comunicat, «davant cada una de les seues agressions s’han de trobar un poble sense dubtes», unit i decidit.
Les entitats que defensen el poble existeixen. Algunes han sigut citades anteriorment. La seua lluita és fonamental per a plantar cara als qui volen depredar el territori per simples interessos econòmics. Cal aplaudir aquesta tasca, sense la qual el País Valencià seria un desert i el sentiment de pertinença, en conseqüència, hauria desaparegut.
