La plaça de l’Ajuntament de València s’omple a vessar en solidaritat amb Palestina. A pesar de ser un dimarts de vesprada, milers de persones uneixen les seues veus per denunciar el que anomenen un «genocidi» contra el poble palestí. La convocatòria parteix del col·lectiu BDS [acrònim de Boicot, Desinversions i Sancions, la campanya internacional que promou la desobediència civil internacional per forçar a Israel a acabar amb l’ocupació] del País Valencià i compta amb el suport del gruix de l’esquerra valenciana. Col·lectius de barris, juvenils, centres socials, sindicats com CGT, CNT, CCOO, COS i Intersindical i també partits com Compromís, ERPV, Esquerra Unida o la CUP, l’Assemblea Feminista o associacions ecologistes.
Al centre de la plaça, un cercle fet de pancartes deixa un espai per als altaveus, és des d’allí que es criden les consignes, es llegeixen els comunicats i es va informant en temps real del que passa a Gaza. El discurs, però és molt moderat. Es denúncia la barbaritat d’Israel i l’opressió dels palestins, s’agraeix l’actitud del Govern espanyol qui «a diferència d’altres governs europeus» s’ha mantingut solidari amb Palestina. De fet, les crítiques a la Unió Europea són recurrents. Només una volta es fa referència al «dret de Palestina a defensar-se», la resta, el leit motiv de la mobilització és humanitari: l’emergència ara és aturar la massacre.
Tot i no aparèixer el nom al cartell, qui porta la veu cantant és la comunitat palestina. De fet, almenys la meitat de la concentració està formada per gent d’origen àrab. Es veuen banderes d’Algèria i Marroc –a més, òbviament, de les omnipresents palestines- i els únics joves i adolescents que són de cultura àrab. I no només l’edat, també l’actitud és diferent.
Mentre els solidaris de l’esquerra valenciana, la majoria veterans de desenes de manifestacions solidàries similars, es mantenen en un segon pla i formen grups que xerren entre ells, és a les files més pròximes del cercle central on la població àrab és majoritària i els crits són més intensos i emocionals.
Per a ells, no es tracta «d’una causa més». Aquesta és pràcticament «La Causa». Quan criden el lema «els xiquets morts, són els nostres xiquets» es percep com no és una expressió retòrica. En certa forma, l’opressió i colonització palestina no deixa de ser vista com un romanent de la colonització que van viure els seus propis països fins no fa gaire.
Un adolescent d’origen algerià em comenta que la seua iaia havia posat bombes contra els francesos en la guerra d’alliberament als anys 50. Hi ha una connexió natural entre la resistència anticolonial de la seua família i l’actual resistència palestina. Pregunte a tres xiques –que no identifique com a àrabs fins que no parlen entre elles- els motius per haver vingut des de l’horta sud fins al centre de València un dimarts de vesprada. «Sentim que hem de fer alguna cosa, estan matant tot un poble i pareix que ningú li importa. Ací la indiferència és total», en referència a les grans manifestacions que s’estan produint als països àrabs en solidaritat amb Palestina, sense comparació amb concentracions com la de València. Una pancarta intenta resumir la diferència de percepció que consideren que hi ha sobre el tema entre àrabs i europeus. En anglès es pot llegir: «No cal ser musulmà per alçar-te per Palestina, tan sols cal ser humà».
Enmig de la concentració, el presentador informa que Israel acaba de bombardejar l’hospital Ahli Arab a Gaza on hi havia centenars de persones refugiades, inclosa molta xicalla. Després, en mirar les notícies sabríem de l’abast de la tragèdia, amb una xifra d’entre 500 i mil persones mortes, tots civils i la majoria personal sanitari i xiquets. L’acció és tan salvatge que Israel opta per esborrar els primers comunicats on acusa Hamàs de tenir un centre militar amagat a l’hospital i es felicita per l’atac. La nova versió és que l’explosió la provocada un coet palestí que s’ha desviat.
A la plaça, això fa encendre els ànims. S’està fent de nit i el gruix de manifestants que aguanten ja són tots de les comunitats àrabs. Si fins ara tots els lemes eren en valencià o castellà, denunciant el genocidi, ara se’n senten més en àrab. Un veí em tradueix el crit d’uns adolescents: «La nostra ànima, la nostra sang, per Palestina». La ràbia i la pena són ben reals.
Plaça de l’ajuntament de València ara mateix#FreePalestine#GazaAttack#PalestineGenocidepic.twitter.com/uAtYbwEYge
— Joan Canela (@JoanCanela) October 17, 2023
Més concentracions arreu del País Valencià
Després de València, agafen el relleu Alcoi i Xàtiva, que han convocat concentracions el dimecres 18 (a les 20 h, a la plaça d’Espanya a la capital de l’Alcoià i a les 20.30 h, davant de l’ajuntament en la de la Costera). El dijous 19 serà el torn de Castelló de la Plana (19 h, plaça de Maria Agustina) i e divendres 20 a Alacant (19.30 h, a la plaça de Bous).
També s’ha sumat a aquest corrent solidari l’Arquebisbe de València, Enric Benavent, qui va convocar una «eucaristia per la pau a Terra Santa» el mateix dimarts 17 al matí.
