Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «De París a Benidorm (quan eixíem i no entràvem)» el capítol d’aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar en les plataformes habituals.
En aquesta ocasió, enceten el programa parlant de la geografia dels Estats Units i de «com follaven a l’època victoriana». I narren la història dels valencians que vivien a Detroit i «la solidaritat dels veïns per portar als xiquets a l’escola».
A més, es pregunten la raó per la qual «els americans no diuen mai adeu» i Ximo aprofita per contar la història dels de Malí, «que estan mitja hora saludant-se i acomiadant-se».
Ximo arriba a la conclusió que «ens falten besos i abraçades» i, per això, tots dos fan «una nova proposta empresarial: fer condons de cos sencer». De sobte, ix a la conversa Elon Musk i la fabricació de robots que facen les faenes de força dels humans.
Com que el programa «s’ha enregistrat sota la piràmide del Louvre», aprofiten per recomanar una visita guiada pel museu. I de París viatgen a Benidorm, perquè Joan demana a Ximo que faça «una oda d’un minut sobre Benidorm». Parlen de la sèrie de Benidorm i Joan Collins abans que Ximo duga a terme la seua defensa de la capital de la Marina Baixa.
Potser per això, Joan diu que se n’aniria de marxa, però Ximo no pot «perquè sempre està treballant». Recorden «quan eixíem i no entràvem». I les discoteques, que, «de fet, estan en ruïnes». No s’obliden de l’Arsenal, «on Ximo Bayo va començar a triomfar».
Després, decideixen llançar-se al buit i triar un tema del perol de vidre: «què estem llegint i com ens afecta?» Ximo està rellegint Els germans Karamazov i Joan li demana un resum, però Ximo passa. I aprofiten per fer promoció de l’obra de teatre que Ximo estrenarà prompte i del llibre de Joan. Apareix la reinterpretació de l’arribada de Jesús, abans que Joan parle d’allò que està llegint: El pistolero, «una obra de King per a desembafar». També recomanen a Irving Welsh i una obra sobre la possibilitat de redimir-se.
Sense saber ben bé el motiu, parlen dels fesols de careta. Tal vegada siga perquè Ximo s’imagina Joan com a llaurador i Joan veu Ximo fent malabars al pont de Brooklyn, on, per cert, li va ocórrer una cosa digna de contar.
«Quines són les dinàmiques de l’hivern?», es pregunten. «Crear mal rotllo en el si de la parella és saludable per a arribar millor a la primavera», asseguren.
Per acabar, mentre Joan conta l’anècdota d’un company d’universitat al Bagdad, els va al cap Monica Levinsky i Kenneth Starr.
