Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «Com guanyar-se la vida tirant-se pets» el capítol d’aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar a les plataformes habituals a partir de les 21 hores.
Solano i Tur assenyalen que «a Barcelona són un poc madrilenys amb el tema centralisme» i, per això, proposen «formar els emirats» i que «Ximo Puig siga l’emir de Morella».
També apunten que «fora dels Pirineus, Madrid no compta, no se sap ni on està». «Vos assegurem que no és el centre del món», reblen. Perquè «el centre del món continua sent l’estació de tren de Perpinyà, encara que Valencià està molt bé. Molt bé!», exclamen.
«Si els noruecs tenen com a referent el salmó, tot i que el mengen de granja marina com tots, nosaltres defensem la paella i les falles», diuen. «Necessitem llocs comuns per reconéixer-nos», asseveren.
De seguida, aborden el tema principal d’aquesta setmana: «guanyar-se la vida tirant-se pets». Pel que sembla, «coses americanes». I expliquen que els promotors fins i tot recomanen «la dieta a seguir, el sistema de intubació, el sistema d’olorar, la classe de seguidors que s’ha de tindre, les motivacions diverses per adquirir una d’eixes obres d’art…». «L’interès està en el comprador», indiquen. «Imaginem com deu ser l’arribada d’eixe pot a casa, com dissimular…»
Ximo i Joan proposen als seus seguidors «un blend de pets o un assemblage…». I es pregunten si a quit fart seria «una bufa» en anglés?
Això els porta a les demandes americanes, aquesta vegada contra Kellogg’s. I llancen la qüestió: «Què desdejunàveu de xicotets Cola-Cao o Nesquik?» Joan conta l’anécdota del dia que va demanar Kellogg’s per desdejunar perquè va veure la publicitat i pensava que seria com en l’anunci. Al final el va decebre això dels cereals. Segurament, hauria pogut demandar a Kellogg’s, diu, ja que les querelles als USA funcionen així.
A McDonalds li va passar amb el seu cafè: «el cafè “crema figues”», perquè «una senyora es va socarrar l’entrecuix». «190 milions de dòlars de querella», poca broma.
“I Simón Pedro va dir: on va la corda va el poal.”?
Hui es dia d’estrena?, a les 21:00h, nou episodi de Solano & Tur.?
Punxa en l’enllaç i subscriu-te al podcast⬇https://t.co/o2XoKu1aZ5pic.twitter.com/h5bZINRcIa
— Solano & Tur ? (@solanoitur) January 20, 2022
Ja que són als EUA, parlen de Thomas Jefferson, el president americà, que «ens il·lustra sobre reis europeus diversos: entre tots no fan un borinot!» Això inclou «tots els Borbons, però també els Bragança, els de Dinamarca, els de Prússia, els de Suècia i els d’Àustria també», asseveren. «I el d’Anglaterra, que hauria de portar camisa de força», conclouen.
I aborden «la composició de Haendel per la coronació d’un rei Jordi». «El mateix Jordi que es va inventar un impost sobre les finestres de les cases. Quina manera d’inventar-se els impostos, més o menys com ara. O no?», es pregunten.
Finalment, toquen l’assumpte de «les pandocades (caguerades grans) de balena», ja que «la merda alimenta el plàncton, que alimenta el krill, que és el menjar de les balenes, i així es tanca el cercle». A més, «el plàncton fixa el CO2». «Adopteu balenes per lluitar contra el canvi climàtic», aconsellen.
I per rematar el capítol, ho lliguen tot: «merda, Jefferson, emèrits amb Rifle i canvi climàtic, elefants fugint i fematers».
