Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «Els prejudicis o per què l’ofici d’actor és el millor del món per governar» el capítol d’aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar a les plataformes habituals a partir de les 21 hores.
«Són el mateix els prejudicis que els estereotips?», es pregunten Ximo i Joan. «No, pero els estereotips creen els prejudicis», contesten ells mateixos. I, com que «estan inte·lectuals», asseveren que «un prejudici és un judici previ» i a ixò és un «axioma que no es pot discutir»
Arran d’aquesta reflexió, Ximo conta l’experiència a Paris amb músics afganesos, iranians, malians, turcs, kurds i grecs. I Joan demostra una vegada més la seua vasta cultura de la televisió estatunidenca.
A tot açò, a Joan li agrada que li acaben les frases perquè el cervell ja li va «lentet». i Ximo té tots els defectes possibles respecte de la parla dels altres, ja que repeteix les frases que diuen. Això sembla una «conversa de “ueles” i promiscuïtat».
Tot seguit, canviem de tema i afirmen que «la nacionalitat pròpia és aquella definida per la distància on arriba un Vespino». En el cas de Ximo, tots els pobles valenciano-catalans que abastava a la seua joventut amb el vehicle esmentat. Per tant, Ximo es considera valenciano-català.
I, és clar, toca parlar de la guerra a Ucraïna i del seu president, perquè Xavier Sala-Martí, amb els seus prejudicis respecte dels còmics, no pensa que Zelinsky puga ser un bon mandatari.
Per això, Solano i Tur fan un «decàleg de 6 punts sobre per què la professió d’actor és la millor del mon». Un és que «existeix des del mateix moment en què existeixen les putes, fa més de 5.000 anys». Un altre, que «Ronald Reagan, actor, va tindre una presidència molt marcada junt amb Joan Pau II, Wojtyla, gran comediant aficionat de l’època». I un altre, que «Zelensky president d’Ucraïna, actor també, demostra que qualsevol actor és resilient i s’adapta al paper que li posen davant». A més, «té mobilitat geogràfica, on et paguen vas».
Ximo i Joan es pregunten: «Per què els que manen en un país han de ser advocats o economistes, sabent que mai cap economista ha encertat cap predicció?» «Són bons predient el passat, però el futur…»
I continuen amb les qüestions: «Els advocats aprofiten per alguna cosa?» «Han creat un llenguatge que no entén ningú», diuen. «L’únic advocat bo era Perry Mason», asseguren. «No tenen veritat a l’hora de parlar, són molt mals actors», conclouen.
«Zelinsky segur que al zulo llig a Shakespeare, Enric V per exemple», diuen. Perquè «de l’estudi, els actors treuen les veritats de la humanitat: les empaties, les reaccions…», ja que «es posen al lloc de l’altre i, per tant, són els únics capaços de governar», assenyalen.
Finalment, Ximo recita l’última gran frase d’Enric V: «Que francesos com a anglesos i anglesos com a francesos s’abracen els uns als altres».
Ximo i Joan busquen el ‘flow’ i troben l’absurditat i a Omar Sharif.?
Capítol 51 x T2 – El flow i al festa (el podcast al divà)
Hui a les 21:00h, nou episodi a les plataformes.⬇https://t.co/o2XoKu1aZ5 pic.twitter.com/1iHlxDu7fe
— Solano & Tur ? (@solanoitur) February 19, 2022
