Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «El flow i la festa (el podcast al divan)» el capítol d’aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar a les plataformes habituals a partir de les 21 hores.
Després de dos dies sense dormir Joan ha pogut escoltar els 50 programes de Solano & Tur per posar el podcast al divan. Des de la crítica constructiva volen saber com trobar el «flow» que apareix de tant en tant entre ells. La fluïdesa la defineixen com aquells moments on et deixes portar sense importar el que estàs fent i només gaudeixes. I amb eixe plantejament proposen la festa com a tema transversal del programa.
Ximo creu que ja han arribat a un moment en què poden donar consells sobre com fer un podcast perquè triomfe. Però fa una llista de dues coses i se n’oblida de la segona. La conclusió és que el podcast és perillós per als xiquets.
Comencen a parlar de la festa i el primer que li ve al Ximo és un Renault 5 Copa i la ruta de l’«abadejo».
Joan és capaç de referenciar programa i minut de tot el que han dit en els 50 programes anteriors. I una de les coses que fa és parlar de la pel·lícula Druk i la influència de l’alcohol en les nostres vides. I la pregunta és: «una festa sense alcohol és una festa?» I Ximo parla de la Cola Cortals una beguda d’allà dalt del País Valencià.
Allò primer que fan després de la incursió del Copa és viatjar als orígens de la festa. Passen del paleolític al neolític. I analitzen l’inici de l’oci en aquelles coves. Ximo no es creu res i aprofita per contar quan va fer de xaman. Per això, Joan es proposa com a repte d’enguany ara que ja tots s’han oblidat dels seus propòsits treure’l del seu escepticisme cada vegada més penetrant.
Back Street Boys, Take That i los Pecos…?
Capítol 50 x T2 : Celebrem els 50 programes.⬇https://t.co/o2XoKu1aZ5 pic.twitter.com/jH8IdFP1R5
— Solano & Tur ? (@solanoitur) February 6, 2022
Amb tot això, es fan la «gran pregunta»: «en quina festa t’hauria agradat estar després d’un gran esdeveniment històric?» Ximo diu que en l’ofrena de flors del 1976.
I parlant de la festa, perden el «flow» i, per veure si el troben, analitzen quin és el ritme del podcast. «Això és al que aspira un actor», diu Ximo. Posa l’exemple de Lawrence Oliver i parlen d’Omar Sharif, que vivia al costat d’un dels sogres de Joan a París. La il·luminació de la qual parla Oliver, Joan l’ha sentida fent el podcast. Per això, li pregunta a Ximo si se’l pot considerar actor. Dels actors del nostre país, Ximo creu que Toni Cantó és el que ha arribat al Nirvana.
Com que ha eixit l’exdiputat de Ciudadanos, Albert Rivera també té el seu moment després que l’hagen acomiadat del despatx d’advocats.
Sense saber molt bé com passen a fer l’anàlisi de les eleccions a Castellà i Lleó, ja que resulta que «hi ha vora 10 partits nacionalistes i independentistes de Castellà i Lleó».
Joan, com que no està al grup de whatsapp dels amics, decideix parlar-los pel podcast per rememorar la decadència de la seua última festa. I Ximo conta el dia exacte en què es va fer major. I l’hora.
I entre festa i festa acaben parlant de les experiències de Ximo al carnestoltes de Venècia i de Joan en Nothing Hill, pel camí es claven amb el de Vinaròs i les gaiates de Castelló de la Plana. D’alguna manera relacionen el carnestoltes de Nothing Hill amb el Palau de Versalles.
Acaben enviant a fer la mà a les gaiates, «però sense acritud i molt poquet».
