Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
L’actor i dramaturg Ximo Solano i el periodista i escriptor Joan Tur han titulat «La utilitat de l’inútil (a la fi parlem del coaching)» el capítol d’aquest dijous del seu podcast d’improvisació en valencià. Un nou capítol que es pot escoltar en les plataformes habituals.
Després d’anunciar-ho durant 35 programes a la fi parlaran del coaching. A més, el capítol naix d’un parell d’assumptes ben importants: la utilitat de l’inútil i l’avenir. «Pensem en l’avenir?», es pregunten, posant-se una mica transcendentals. I d’ací, passen a Keynes, l’economista i a dues de les seues frases de vida, perquè, és clar, dels temes anteriors a aquest «hi ha un viatge curt».
Ximo fa una promesa: «no llegirà cap llibre més fins que Joan publique el seu». I parla del títol que no serà: «Finlàndia».
De sobte, sorgeixen els «pescaclics» i la decisió d’una jutgessa de Castelló de la Plana de prohibir llibres. «Els perills de tindre una toga», assenyalen.
I com que en aquest programa les coses van molt lligades, a continuació s’endinsen en un estudi que relaciona els penis llargs amb una infidelitat més gran de les dones. Però pensen que això no és veritat i enraonen sobre les associacions interessades per aconseguir arribar a més gent.
Per fi, després de voltar prou parlen de la necessitat de les coses «inútils» i de les coses «belles» per se. I descobreixen que el 1848 Victor Hugo ja alertava de la falta d’inversió en educació com un desastre. I, atés que es posen tan exquisits, esmenten Churchill i les seues frases. I del mercantilisme de l’educació passen al moment en què Ximo va començar estudiar després de descobrir Shakespeare.
També comenten una polèmica sorgida a Twitter, una més, arran que Iñigo Errejón parlara en À Punt i en valencià i una periodista valenciana en castellà.
Al remat, molts mesos més tard que digueren que ho farien, parlen del coaching. En el fons, Solano i Tur pensen que podrien dedicar-s’hi.
