CCOO, UGT, Intersindical, Satse, CSIF i SIMAP han tornat a exigir aquest dimarts la dimissió del conseller de Sanitat, Marciano Gómez, a qui demanen que “rectifique” i “recupere el diàleg i complisca els pactes” amb les 35 hores i altres millores laborals. Així mateix, han reclamat al president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, que intervinga de manera “urgent”: “Ja n’hi ha prou, és la pitjor gestió de Sanitat des de temps immemorials“.
Així, darrere de la pancarta unitària “+Plantilles. OPES + Àgils. Complir pactes. 35 hores ja‘” s’han aplegat davant de la Conselleria de Sanitat i han advertit que si no es recondueix la situació intensificaran les mobilitzacions i no descarten una vaga contra “el deteriorament de la sanitat pública, el desviament de pacients i diners a la privada, el desmantellament dels pactes i el bloqueig negociador”.
Sobre aquest tema, la secretària general de Satse, María Luz Gascó, ha recalcat: “Ja n’hi ha prou d’aquesta Conselleria de Sanitat i ja n’hi ha prou d’aquest conseller de Sanitat. Està sent la pitjor gestió de sanitat des de temps immemorials, fins i tot dels primers governs del PP i quan governava el Botánic, està sent completament nefast”. Per això, ha confiat que el president valencià “faça una anàlisi de com té la sanitat valenciana, es plantege si val la pena continuar amb aquest conseller, perquè és incompliment rere incompliment i que li diga que se’n vaja d’una vegada”.
De la mateixa manera, la secretària de CCOO, Yolanda Ferrández, ha recalcat que representen a més de 70.000 treballadors de la sanitat pública valenciana i “aquesta conselleria no vol escoltar la part social”. “Teníem la xicoteta esperança que amb el canvi del govern valencià atenguera les demandes de la majoria de la part social i demanem la dimissió de Marciano perquè és la pitjor conselleria en anys de govern valencià”, ha apuntat.
Per part seua, Eva Plana, d’UGT, ha coincidit a reclamar la dimissió de Gómez perquè “cada vegada tenim pitjors condicions laborals i retributives” i per això ha advertit: “Seguirem amb les protestes i si és necessari es farà una vaga, des que ha vingut aquest govern només és retallada rere retallada”.
Així mateix, el president de CSIF, Omar Ruíz, ha subratllat “la greu situació per la qual està passant el sistema sanitari valencià amb llits pels passadissos, gent desatesa i professionals que ja no poden més, que estan al límit de les seues possibilitats” i ha exigit més plantilles per a “tindre la sanitat de qualitat que la ciutadania es mereix”, que s’evite el transvasament de pacients a la privada i, sobretot, “una negociació real” a Gómez. “Per això aquestes mobilitzacions, i no pararem”, ha subratllat.
Marga Almajano, d’Intersindical, ha coincidit: “Venim a reclamar que el conseller entre en una negociació activa, ja que estan derivant diners cap a la sanitat privada i tenim cada vegada llistes d’espera més àmplies, tenim proves pendents des de fer d’anys i professionals que estan deixant el País Valencià per la situació i les condicions laborables que tenim”.
Així mateix, la presidenta de SIMAP, Concha Ferrer, ha assenyalat “les càrregues de treball increïbles” amb què han de treballar: “Ja no podem fer el nostre treball amb seguretat. Els problemes de salut laboral, d’estrés crònic són molt generalitzats, tenim molta indefensió i les taules de negociació són una farsa, no s’està complint res”, es lamenta Ferrer, que ha constatat: “Hi ha una desatenció important de la pública i evidentment si la gent no té el suport en la pública, creix la privada”.
Demandes
Els sindicats denuncien “l’incompliment del compromís” adquirit el 2023 per a implantar la jornada setmanal de 35 hores, fet que “prolonga la deterioració del sistema públic valencià, que pateix des de fa anys la pressió de la falta de personal i la sobrecàrrega assistencial” i adverteixen que el País Valencià està “en desavantatge” respecte a altres autonomies, fins i tot del PP, que “sí que han complit aquests compromisos, aconseguint retindre i captar a més professionals per disposar de millors condicions laborals”.
A més, assenyalen que “mantenen paralitzat el Decret que regula el sistema d’alerta precoç i resposta ràpida en Salut Pública”, es pretén aplicar un model “obsolet” d’Atenció Primària que “ignora les necessitats reals dels centres de salut i del seu personal” i “a més, volen desmantellar el Servei d’Emergències Sanitàries”.
També se suma, apunten, “el retard” en els processos selectius, “l’eliminació” de drets com les excedències, “el fre a millores promeses”, com la reducció de llistes d’espera, la reorganització de les agendes mèdiques o la implantació de la infermera escolar, i “la paràlisi de millores essencials”, com el decret d’alertes de Salut Pública o el nou model d’Atenció Primària, criticat pel seu enfocament “centralista i regressiu”.
I adverteixen que “la deriva actual està afavorint l’expansió de la Sanitat privada, que creix de manera proporcional a la deterioració del sistema públic: les llistes d’espera, el tancament de serveis, la falta de planificació, la derivació de proves diagnòstiques i les decisions unilaterals estan provocant que cada vegada més ciutadans recórreguen a assegurances privades, els preus de les quals continuaran augmentant a mesura que s’afeblisca la xarxa pública”.
