Aquest 9 d’Octubre, Decidim ha convocat un acte polític al Teatre Micalet de València per tal de reivindicar la Diada Nacional del País Valencià, un acte que porta per títol: «Diguem ben fort que no volem ser una Comunitat colonitzada. En parlem amb Zahia Guidoum.
Quan des de Decidim empreu el terme «colònia» per a referir-se a la situació del País Valencià, què voleu dir exactament?
La definició sorgeix de fer una anàlisi material de la realitat que vivim al País Valencià, en què la definició de «colònia interna» encaixa perfectament. Històricament l’independentisme combatiu sí que parlava de les colònies internes, però aquest concepte es va abandonar en favor d’un altre marc mental que ens porta sistemàticament a Europa, al nord, a ser la Dinamarca del sud, etc., el que ens impedeix veure que som una colònia més dintre d’Europa.
I com es concreta aquest paper de colònia?
En tant que totes les nostres estructures estan pensades per a la metròpoli, que és Madrid, i no al servei del poble valencià. Alacant és la província espanyola amb més connexions d’alta velocitat. Pots anar d’Oriola a Madrid, de Madrid a Alacant, de Madrid a Elx… Però no pots anar en tren d’Alacant a Santa Pola, ni tan sols de Santa Pola a l’aeroport, que estan més o menys al costat. Tot està pensat en funció dels madrilenys que quan acaben les seues jornades de treball puguen anar de vacances a la colònia.
I aquest és soles un exemple. Més en general, com a valencians sols podem existir en funció de les necessitats de la colònia i açò vol dir que cada volta estem més empobrits. Açò ens afecta en no tindre accés a l’habitatge o els nostres drets laborals, que malgrat davant la llei tots siguem iguals, a la pràctica, si la nostra estructura de mercat ens imposa que la majoria de les persones estaran empleades en serveis cap al turisme i poc qualificats, vol dir que els treballadors i treballadores valencians estan més desprotegits en treball. Estàs més protegit si ets un del milió de funcionaris que hi ha a Madrid que si ets un cambrer al País Valencià, perquè l’estructura del món del treball importa i és producte de ser una colònia al servei de Madrid.
O canviem el sistema de finançament o sempre estarem endeutats.
Un dels punts clau de la relació amb Madrid i que ara es troba de nou en l’agenda política és el finançament. Ací, el País Valencià és el gran elefant a l’habitació, ja que és l’únic territori per sota la mitjana del PIB estatal a qui li toca pagar.
Nosaltres gastem 8.000 milions d’euros anuals per pagar un deute que és il·legítim i que a més mai arribarem a pagar del tot, perquè hem de pagar les despeses del territori amb els ingressos que tenim, però basat en un sistema que es va dissenyar als anys 80 i des de llavors la població ha crescut moltíssim.
L’autonomia paga la sanitat, l’educació, etc., els serveis normals d’un territori, però si rebem menys diners dels que ens pertoquen perquè hi ha més població vol dir que crònicament necessitem més diners dels que tenim. I això no es pot solucionar. O canviem el sistema de finançament o sempre estarem endeutats.
Però sense ni tan sols canviar-lo, la condonació del deute faria que, d’un dia a l’altre, es tingueren 8.000 milions d’euros més gastadors, que és la despesa total en sanitat. El pagament del deute il·legítim és la segona partida del pressupost de la Generalitat, molt poc per davall de la de sanitat. La diferència és irrisòria.
8.000 milions d’euros que podríem invertir en millora de la sanitat, en més metges, en poder parir amb dignitat, tractaments dels símptomes del càncer, etc., en lloc d’estar pagant a Madrid un préstec que ens van fer amb els mateixos diners, ja que si ens donaren el que ens pertoca, no ens hauríem endeutat.
I en açò hem d’estar tots d’acord. Nosaltres els voldríem gastar en sanitat, educació o serveis socials i els empresaris entenc que els voldrien gastar en indústria, perquè els paguen més coses, però en tot cas tindríem més diners.
Mazón actua com a corretja de transmissió dels interessos madrilenys. Però mira què et diré: crec que Camps no haguera renunciat a la condonació
Malgrat el canvi d’opinió d’actors rellevants com la patronal, no pareix que Carlos Mazón posarà la condonació del deute sobre la taula
I ho fa simplement per fer cas a Madrid. Mazón actua com a corretja de transmissió dels interessos madrilenys. Mira què et diré: crec que Camps no ho haguera fet açò. No ho sé per què, però no crec que s’haguera atrevit a dir: «Perquè m’ho manen des del PP de Madrid».
Fa molta vergonya aliena que un president valencià, que suposadament ha de mirar pels interessos del seu poble, estiga renunciant a diners que són nostres. I açò passa perquè som una colònia i perquè Mazón està actuant com a delegat colonial.
Però governe qui governe, tant a València com a Madrid, el tema del finançament no s’arregla mai, però el 80% dels valencians continuen votant, bé al PSOE, bé al PP. Què està fallant?
El primer problema és que no tenim mitjans de comunicació propis, per la qual cosa depenem del que diguen els de Madrid. El tema de la condonació del deute, per exemple, s’ha obert perquè l’ha reclamat Catalunya, no ha estat res que hàgem fet nosaltres, però com ara apareix als mitjans de comunicació de Madrid s’obri una escletxa de coses que es poden demanar. Perquè normalment no hi ha cap mitjà de comunicació de Madrid que diga que el finançament dels valencians és terrible.
Al contrari, no fa gaire vaig llegir una peça en El País parlant de la insolidaritat dels valencians i que som uns victimistes per demanar un finançament ajustat a les necessitats. Imagina!
Llavors queda tot en mans de la societat civil, però sense recursos tampoc és fàcil. Però bé, seguirem obrint escletxes per tal de poder fer arribar el missatge que simplement per ser valencians ens lleven més de 200 euros al mes per cada persona. De fet, crec recordar que són 255 euros. I açò, ho poses com ho poses, és injust. Però ens calen les eines per socialitzar aquest problema, perquè fins que no siga un problema per al PP, per al PSOE, per als partits colonials, difícilment tindrem la capacitat per a fer-hi front.
Potser el més intel·ligent seria dir «aprofitem que Catalunya ha obert el meló» i tractar de treure-hi partit, en lloc d’intentar boicotejar-ho?
Clar. Açò seria el més normal. Sempre pense que si estiguera Camps diria: «Si als catalans els condones 20.000 milions d’euros, a mi 60.000». És el que deia la clàusula Camps, no? [riu]. Però al contrari, Mazón ha dit que no volen cap condonació. Per això ens hi hem de posar de cara, perquè és insostenible.
Des de Decidim, en l’acte del 9 d’octubre, convidem els altres socis de la Confederació d’Entitats Sobiranistes, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i l’Assemblea Nacional Catalana, i parlarem dels problemes que tenim comuns.
Quan tota la teua economia està posada al servei dels interessos d’unes elits, la conseqüència és que la teua gent viu cada volta pitjor
A banda del finançament?
I tant. Per exemple, els darrers temps estan començant a aflorar els problemes generats per un model turístic massiu, però a les Illes Balears, això ja fa molt que passa. La gent jove no pot trobar casa en l’illa on han nascut. És tota una societat per a ser un parc d’atraccions per als turistes. Ací els polítics colonials encara poden dir que cal construir més, però en una illa l’espai és limitat i hi ha un moment en què ja no pots construir més.
Quan tota la teua economia està posada al servei dels interessos d’unes elits, la conseqüència és que la teua gent viu cada volta pitjor. I és cert que a les Illes Balears estan per sobre de la mitjana del PIB, però si veus com es calcula t’adones que allà hi ha gent amb molts diners –que normalment ni tan sols són d’allí, sinó que hi han anat a parar- però l’empobriment dels treballadors i treballadores és molt fort, perquè no tenen un salari d’acord al nivell de vida provocat pel turisme. Ací ho estem començant a notar, però a les Illes Balears ja passa des de fa molt de temps.
També compartim problemàtiques com la manca d’infraestructures, l’atac constant a la nostra llengua, etc. I clar, el normal seria fer un front comú, que si ataquen el valencià com, no sé, amb la quota del 25% de castellà obligatori a les escoles, Catalunya es posara a l’aguait, sabent que després aniran ells.
O la Copa Amèrica. És una vergonya que estiguen espoliant els nostres germans quan a nosaltres ens ha passat el mateix… Perquè mira, almenys a nosaltres ens ho va fer el PP, però allí estaven tots: Ada Colau, Pere Aragonès, Jaume Collboni, etc.
Però no s’ha fet.
No. Ni per part dels polítics ni des de la societat civil tampoc. I hem de recordar que divide et impera és la tàctica més utilitzada en la història. I és evident que ha tingut èxit, però està en les nostres mans revertir-la. I és important, perquè el País Valencià és el territori de les proves colonials. El que passa ací, després es repeteix a Catalunya, a les Illes Balears. I el contrari del divide et impera és «la unió fa la força», respectant les diferents realitats de cada territori.
