“La gran notícia és l’entrada del valencià a la concertada”, va destacar el sociolingüista Gerard Furest al pòdcast La Nostra Veu, emés per Ràdio Klara i Diari La Veu. Segons Furest, els resultats de la consulta sobre la llengua en l’ensenyament han desbordat les previsions del PP i Vox: “Haver passat d’un 7% d’ensenyament en valencià a la concertada a un 30% és la gran novetat”.
Al seu costat, el periodista Moisés Pérez, autor del llibre El negoci de les aules, va remarcar que “el creixement espectacular del valencià a la concertada és una de les qüestions que ha fet saltar les alarmes a la Conselleria d’Educació”. Pérez va recordar que “el mapa escolar dissenyat pel PP ja preveia incrementar el pes de la concertada, com es va veure al cas paradigmàtic d’Alcoi”.
Alcoi va ser precisament un dels exemples més analitzats al programa: “És la ciutat més paradigmàtica de presència brutal de la concertada”, va afirmar Furest. “Amb només quatre escoles públiques i nou concertades, no avançar el valencià en aquesta xarxa vol dir condemnar a mort una capital com Alcoi”.
Els experts també van posar damunt la taula les contradiccions socials del sistema. Pérez va assenyalar que “la pública acull un 81% de l’alumnat immigrant, mentre que la concertada concentra rendes més elevades”, i que “la llibertat d’elecció moltes vegades no és tal, perquè acaben escollint els centres”.
Davant les tensions ideològiques, Forest va optar per un discurs pragmàtic: “Les llengües no tenen ideologia; la tenen els parlants. I si volem salvar el valencià, hem de ser-hi presents també a la concertada”. I va afegir: “Jo et signaria amb el meu boli que el Sagrat Cor de Jesús es diguera CEIP Joan Fuster”.
Tot i reconéixer que “el principal element de castellanització històrica ha estat l’àmbit eclesiàstic”, Furest va defensar que “posar en contradicció el PP i Vox és un camí per avançar”. “No vull fer resistencialisme etern; vull fer de la necessitat virtut”, va concloure.
Pérez, per la seua banda, va defensar que el seu llibre pretén “posar llum a la foscor” i generar debats rigorosos sobre l’ús dels fons públics, la segregació i la qualitat educativa dins d’un sistema concertat molt divers: “El periodisme també ha de fer això”, va dir.
