Per motius de seguretat prefereix no diu el seu nom complet ni el del vaixell en el que viatja, on també naveguen dos altres valencians i tres catalans. Ens diu que el seu nom és Marta, que és de la Vall d’Almonesir (Alt Palància) i que té formació nàutica, en concret el títol de capitana.
“Em van contactar per formar part de la Flotilla i no vaig poder dir que no a contribuir a trencar el bloqueig al qual està sotmesa la població de Gaza”, explica. El fet que tinguera uns mesos de descans de la faena també va facilitar les coses.
Ara acaba de salpar de Creta, la seua última escala, en direcció a Gaza, just la part del seu viatge més perillosa. Per ara han rebut ja dos atacs. El primer quan encara es trobaven en aigües tunisianes i on van rebre l’impacte d’artefactes explosius, i el segon dimecres 24, quan una sèrie de drons van disparar explosius contra alguns dels vaixells i també gasos tòxics com el sulfur d’hidrogen que va provocar problemes respiratoris, picors i mareigs a alguns tripulants. “Per sort no hem patit cap dany personal de consideració, ni tampoc els vaixells -relata Marta- però va ser terrorífic. Els drons no atacaven tots a l’hora, sinó que venien amb intervals d’una hora, ens vam estar tota la nit sense poder dormir, espantats i amb molta tensió. A més van tallar-nos els canals de comunicació, pels quals només se sentien cançons d’Abba, i la falta d’informació et genera encara més desgast psicològic i desorientació, no pots descansar i açò també afecta les decisions que prens. Ara, si a nosaltres ens van fer això, costa imaginar com ho deuen passar els palestins, patint atacs molt més terribles un dia rere l’altre”.
Després de l’atac van aturar-se per dos dies a l’illa de Creta, a Grècia, per tal de descansar i també reparar alguns vaixells, fer alguns canvis a la tripulació, sobretot de gent amb condicions de salut queno els permetien continuar, mentre que han arribat nous voluntaris. Una fallada del motor del vaixell Family, la nau capitana encara ha endarrerit més la represa de l’expedició, ja que ha calgut reacomodar tots els passatgers i material als altres vaixells. “Encara que al principi vam pensar que potser havia estat un sabotatge, pensem que no -continua Marta,- el més probable és que siga una avaria real, cal pensar que viatgem més de 50 vaixells, la majoria molt antics, no és estrany que aquestes coses passen, els reptes logístics d’una operació d’aquesta escala són enormes”.
“Passen coses perquè la gent s’està movent”
Ara són conscients que comencen l’etapa més perillosa del viatge i que pot passar qualsevol cosa. De fet el govern israelià ja ha qualificat aquesta acció humanitària com a “terrorista”. Una altra flota similar, el 2009, va ser assaltada per l’exèrcit israelià, que van matar deu dels voluntaris internacionals, tots ells civils desarmats.
Ara, naveguen acompanyats d’una fragata militar italiana a la qual s’hauria d’unir una altra de l’exèrcit espanyol, però que encara no ha arribat. Aquests vaixells haurien de fer un paper dissuasiu de cara a possibles atacs israelians, però Marta reconeix que “ningú sap com actuaran ni que pot passar”, però que si governs de signes tan diferents com l’italià i l’espanyol han reaccionat és “perquè la gent s’està movent”. Recorda la vaga general solidària amb Palestina que va paralitzar Itàlia el dilluns 22 i les constants accions i manifestacions arreu de l’estat espanyol, inclosa la paralització de La Vuelta ciclista.
“És important que la gent continue mobilitzant-se per tal d’aturar el genocidi, que se seguisca parlant del que està passant -demana Marta,- de fet, aquest és el principal objectiu de la Flotilla i el fet que durant aquestes setmanes s’haja estat parlant tant del tema ja és una victòria important”.
