Quanta gent ha mort a conseqüència de la DANA del passat 29 d’octubre? Segons la xifra oficial elaborada pel Centre d’Integració de Dades (CID), actualitzada el 4 de gener en són 224, després de la defunció d’una dona de 79 anys en un centre hospitalari. Aquest recompte no té en compte els dos treballadors morts en tasques de reconstrucció, un a Massanassa, el 28 de novembre, i un segon a Benetússer, el passat 18 de gener. A aquesta xifra caldria sumar-hi també les tres persones que romanen desaparegudes.
Hi ha molta gent, però, a qui no convenç aquesta xifra. Des que van començar les tasques dels equips d’emergències, s’han repetit i estés els rumors sobre cossos no comptabilitzats, en alguns casos amplificats per mitjans de comunicació i influencers, com el del famós aparcament del centre comercial Bonaire, on finalment no va trobar-se cap cadàver.
Amb tot, l’opacitat de les xifres oficials –no hi ha un registre de víctimes identificable, que permeta saber si «en falten»- i la lentitud d’actualització de la llista, que no coincidia amb les notícies de recuperació de cossos, ha provocat que molta gent mantinga l’escepticisme respecte a aquesta xifra. Un sentiment que ja va donar-se durant la pandèmia de la COVID.
Un dels mantres és que la gent que va morir al cotxe durant la barrancada del 29 d’octubre no hauria estat comptabilitzada com a «víctima de la DANA», sinó com a «accident de trànsit», aconseguint així reduir la xifra final.
Què diuen les xifres de DGT
Ara, què diuen els anuaris oficials de la Direcció General de Trànsit (DGT)? L’avançament de xifres del 2024 s’acaba de publicar i permet resoldre alguns dubtes. Com és un avançament hi ha detalls que encara no s’han publicat, però amb tot, ja es poden obtindre algunes conclusions.
La sinistralitat a les carreteres interurbanes arreu de l’estat espanyol s’ha incrementat un 1% respecte al 2023, passant de 1.140 morts a 1.154. Ara bé. Al País Valencià, aquesta xifra és força diferent, amb un creixement del 25%, del 88 a 110 en xifres absolutes. La segona autonomia que més creix en termes relatius –per darrere de Navarra- i també en absoluts –per darrere d’Andalusia. 22 defuncions el darrer any que, de fet, provoquen per si soles el creixement al conjunt estatal.
Ara bé, l’anuari de la DGT també ofereix les dades per «províncies» i allí la cosa es complica –o simplifica, segons com es vulga veure.
De fet, tot l’increment de víctimes s’ha produït a la circumscripció d’Alacant (més 14 i gairebé un 50%) i Castelló (més 10, pràcticament s’ha doblat). En canvi a València, les víctimes mortals per accidents de trànsit en vies interurbanes han estat dos menys, passant de 46 a 44.
En resposta a preguntes de Diari La Veu, la DGT ha assegurat que per ara no té les dades més elaborades, així que caldrà esperar a la publicació del seu anuari estadístic del 2024 per poder veure més al detall les xifres, incloent la sinistralitat per mesos i també les morts en vies urbanes. En tot cas, però, per ara, no només caldria haver comptat les morts com a accidents de trànsit –una pràctica poc ètica, però que podria arribar a justificar-se-, sinó que a més caldria haver mentit en la «província» de l’accident, una opció que es complica més i que resulta més difícil de creure. O que les xifres de mortalitat «ordinàries» hagueren estat tan baixes que tot i l’increment de la DANA, la xifra final hauria continuat baixant. Una hipòtesi també difícil de sostenir.
