A David Campayo, a qui se li va ocórrer llançar un plàtan al jugador brasiler Dani Alves en el partit Vila-real / Barcelona, li ha caigut el pèl. En menys de 48 hores s’enfronta a una pena de presó, a una multa, el Vila-real li ha retirat el carnet de soci per a tota la vida a més d’impedir-li l’accés tant al Madrigal com a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva i també s’ha quedat sense treball.
No entre a valorar cap d’aquestes mesures, solament vull constatar que són mesures exemplaritzants. És a dir, el missatge és clar: el gest és deplorable -ho és, sens dubte-, i no es pot tornar a repetir. La reacció contra l’escena racista ha anat molt més allà. La solidaritat amb Alves i el rebuig al racisme s’ha estès per tot el món i s’han utilitzat per a açò tant les xarxes socials com els mitjans tradicionals. Tots els gestos -espontanis o no- han coincidit a més amb una campanya contra el racisme empresa pel món de l’esport en la qual es pot veure i sentir enfront la càmera figures destacades mundialment amb un rotund: No al racisme.
Fins ací, res que objectar. Tot el contrari. Enfrontar i combatre al racisme és un haver que ens competeix a tots els éssers humans sense excepció, màxime a figures seguides i fins i tot idolatrades especialment pels xiquets i xiquetes de mig món.
No obstant açò, és sorprenent que l’altra xacra que corroeix les nostres societats, el masclisme, no siga motiu de reacció des de l’àmbit de l’esport -i especialment des del món del futbol on reina i s’estén sense parar-, amb igual ni tan sols semblant vehemència.
Poques setmanes abans de l’incident al camp del Vila-real, vàrem veure amb estupor com milers de persones (no una, milers) cridaven a l’estadi de l’Espanyol: “Shakira és una puta”. Misogínia i masclisme en estat pur. Òbviament, la frase no tenia res a veure amb Shakira. Era, en la concepció patriarcal que les dones són propietat de les seues parelles, contra el seu company Piqué.
No fa falta explicar tot el sexisme que tanca el fet i segur que tampoc aclarir que part dels qui cridaven açò eren puters i no de manera simbòlica, com feien en cridar la frase de Shakira, sinó puters reals, dels que s’aprofiten de l’explotació de dones i xiquetes (Espanya és el país de la Unió Europea en el qual més ús es fa de la prostitució).
Enfront d’aquesta multitudinària manifestació de misogínia no hi ha hagut reaccions, no s’ha tancat el camp de l’Espanyol ni hi ha hagut mesures exemplaritzants. És a dir, el missatge és clar: el gest deplorable es pot tornar a repetir perquè no passa res.
El cas és que l’article 3 dels Estatuts de la FIFA diu: “Està prohibida la discriminació de qualsevol país, individu o grup de persones pel seu origen ètnic, sexe, llenguatge, religió, política o per qualsevol altra raó, i és punible amb suspensió o exclusió”. I dóna la casualitat que el país amfitrió del pròxim Mundial de la FIFA és Brasil, el país d’origen de Dani Alves. I també coincideix amb què fa molts mesos que nombrosos moviments i organitzacions brasileres estan alertant i combatent amb els seus recursos l’augment de la prostitució que estan segurs que el Mundial atraurà.
Quina oportunitat perduda! Amb el fàcil que haguera sigut afegir al compromís de tants ídols tres paraules. Què senzill haguera sigut dir “No al racisme ni al masclisme”. És clar que algunes barbaritats es veuen i es combaten i unes altres es toleren i normalitzen. Així ens va.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
