El bioquímic i president del Consell Valencià de Cultura (CVC), Santiago Grisolía, ha mort aquesta matinada als 99 anys. El gener del 2023 hauria complit 100 anys. Feia dies que havia ingressat en un hospital, a causa d’un empitjorament del seu estat de salut, on estava sent tractat de la COVID.
Santiago Grisolía va nàixer a València el 1923 i va estudiar Medicina en les Facultats de Madrid i València, sent un dels alumnes més brillants del seu temps.
El 1945 va guanyar per concurs una de les deu beques convocades pel Ministeri d’Educació i Ciència per a estudiar a l’estranger i, el gener del 1946, va començar a col·laborar amb el professor Severo Ochoa, als EUA, en els estudis sobre l’enzim màlic. Posteriorment, va passar a la Universitat de Chicago, on va iniciar l’ús dels isòtops marcadors per a l’estudi de pautes metabòliques, amb la tècnica de les quals va aconseguir demostrar la fixació del CO₂ en teixits animals.
El 1948 va ser contractat per la Universitat de Wisconsin, on va fer una contribució decisiva al coneixement del cicle metabòlic de la urea. El 1954 va treballar a la Universitat de Kansas com a professor associat i director de l’Institut d’Investigació Mèdica -una fundació privada, unida a la Universitat-.
El 1959 va ser nomenat catedràtic a Kansas i, el 1962, coincidint amb la seua constitució, director del Departament de Bioquímica. Allí va dur a terme una tasca admirable com a mestre i com a investigador sobre el cicle de la urea, degradació de les bases pirimidíniques, glicolisi, etc., aïllant els enzims implicats, aclarint reaccions i assentant nous criteris sobre la naturalesa de l’acció enzimàtica.
El 1974 va ser nomenat professor distingit de la Universitat de Kansas. El 1976 es va fer càrrec de la Direcció de l’Institut d’Investigacions Citològiques, fundat per la Caixa d’Estalvis de València, on va desenvolupar una tasca extraordinària.
Grisolía és premi Príncep d’Astúries, Doctor honoris causa de nombroses Universitats, membre de les més prestigioses societats científiques, conseller de fundacions i entitats i president del Comité de Coordinació de la Unesco per al Genoma Humà. Així mateix, ha sigut distingit amb les condecoracions de més prestigi i amb diversos càrrecs honorífics.
