L’actual sotssecretari general d’UGT-PV, Guillermo Martí, ha mort als 59 anys, segons ha informat el sindicat, que ha expressat el dolor per la pèrdua.
Martí, nascut el 13 d’abril del 1964, era docent de professió i d’ànima, i «un lluitador incansable per la dignificació i la millora de la Formació Professional (FP) des que va començar a exercir-la, a més de ser un sindicalista convençut i entregat a la defensa dels drets de la classe treballadora», destaca l’organització sindical.
Va participar des de molt jove en moviments per la dignificació d’FP, sent membre de l’Associació de Mestres Industrials de València el 1985, col·laborant en l’organització del I Congrés de Mestratge Industrial el 1986 i en la I Conferència Europea d’FP el 1988.
Un any després, el 1989, va accedir al sector públic com a professor interí del Cos de Professors Tècnics d’FP, sent funcionari d’Instal·lacions Electrotècniques i Equips Tèrmics i de Fluids des de 1995.
La relació de Guillermo Martí amb la UGT es va iniciar prompte, ja el 1990 Martí es va afiliar a la llavors Federació d’Ensenyament d’UGT (FETE-UGT-PV) des d’on va treballar per la docència i els docents. El 2002 va ser elegit secretari d’organització, i seguidament el 2006, secretari General de la FETE-UGT PV, càrrec que va revalidar el 2009 i el 2013. Des de llavors ha participat de ponent i ha organitzat jornades relacionades a la d’FP estant en més de 75 fòrums nacionals.
En el 8é Congrés d’UGT-PV celebrat el 2016 va ser triat per a assumir la sotssecretària General i Recursos d’UGT PV, càrrec va renovar en el 9é Congrés d’UGT PV celebrat el 2021 i que ha exercit fins a la seua defunció el 4 de maig del 2023 duent a terme una importantíssima tasca des d’aquesta responsabilitat.
Els seus companys en UGT lamenten profundament la seua pèrdua, com bé ho expressen les paraules del responsable d’UGT-PV, el secretari General Ismael Sáez: «És difícil acomiadar-se d’un company i amic tan volgut».
«La seua profunda humanitat, el seu amor a la vida i el seu afany per un món millor van trobar sentit en el seu sindicat, el nostre sindicat, al qual va dedicar la seua intel·ligència, la seua capacitat de treball i el seu afecte incondicional fins a l’últim dia. Els seus companys i companyes, amics i amigues plorem la seua pèrdua i guardarem el seu llegat com el més alt exemple del que un bon ugetista ha de ser. No hi ha més consol que seguir la seua senda i tindre present la seua memòria com la millor guia. Per sempre, amic», conclou.
