El periodista, escriptor i exdiputat a les Corts Valencianes Fernando Delgado s’ha mort aquest diumenge als 77 anys després de patir una llarga malaltia, segons ha confirmat l’expresident de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que ha lamentat la defunció del seu amic.
«Una petjada inesborrable la deixen molt poques persones. Fernando Delgado va ser, per a mi, una d’elles. Acaba de marxar Fernando. I és immensa la tristesa. Només em consola tot el que ens ha ensenyat i volgut. I que Paco Brines ja gaudeix amb ell allà dalt. Gràcies, amic», ha escrit en xarxes socials.
Així mateix, l’editorial Planeta, amb la qual ha publicat nombroses novel·les, ha lamentat la mort de l’escriptor destacant la seua «extensíssima carrera professional».
Va publicar la primera novel·la, Tachero, el 1976, i amb La mirada del otro, va guanyar el Premi Planeta el 1995. També va obtindre el Premi Azorín per Sus ojos en mi el 2015. A més de novel·les, també va publicar poemaris, cròniques i assajos.
Delgado, encara que va nàixer a Santa Cruz de Tenerife, sempre va estar arrelat al País Valencià i va ser diputat a les Corts pel PSPV entre el 2015 i el 2019 i president de la mesa per ser el representant més gran de l’hemicicle, amb un discurs d’obertura de la legislatura, farcit de referències literàries i polítiques, en què va demanar a tots els membres de la cambra que assumiren «la veu del poble».
Vivia des de feia més de 20 anys a Faura (el Camp de Morvedre), a la Casa del Carme, on va escriure, durant l’etapa com a polític, una novel·la publicada el 2022, Todos al infierno.
El 2021 Ximo Puig el va nomenar president del Patronat del Museu de Belles arts de València, encara que dos anys més tard va presentar la seua renúncia.
Va ser director de Ràdio Nacional d’Espanya en els anys 80 i 90 i va ser nomenat membre del Consell de Ràdio Televisió Espanyola a proposta del PSOE, on va presentar Telenotícies de TVE al costat de María Escario, programa pel qual va guanyar l’Antena d’Or. Va ser un dels propulsors de Radio 3, cadena de la qual també va ser director i que va destinar un públic jove i inquiet culturalment.
