No hi ha una causa clara i, des del Govern no donen cap explicació, però les dades són incontestables i soles mig any després de la investidura de Carlos Mazón com a president de la Generalitat, les llistes d’espera per aconseguir les ajudes reconegudes en la Llei de Dependència s’han multiplicat. En aquest temps, aquesta llista s’ha incrementat en pràcticament 6.000 persones persones. Si al gener del 2023, aquesta llista la conformaven 12.695 persones -en una xifra estable al voltant de les 13.000 els darrers anys-, a dia de hui ja suma 18.580 demandants, amb terminis que ja fàcilment superen l’any des que es comença la tramitació de les ajudes fins que aquestes es resolen. De fet, hi ha gent que la va presentar el 2021 i que encara no ha rebut resposta.
Açò ha provocat que el País Valencià siga la tercera autonomia de l’estat amb més persones en llista d’espera, soles per darrere d’Andalusia i Madrid, i la segona autonomia on aquesta llista ha crescut més durant l’any que acabem de tancar.
«Amb el nou govern hem vist un retrocés molt important», explica Ana Belén Montero, secretària de Polítiques Públiques i Protecció Social de CCOO PV. Un canvi que retrotrau automàticament als darrers anys del govern d’Alberto Fabra, quan una demanda d’ajudes de dependència podia arribar a tardar entre sis i set anys a resoldre’s. L’arribada del Botànic va millorar sensiblement la situació, amb terminis que, de mitjana rondaven l’any d’espera. Un temps que ara ha tornat a disparar-se de forma immediata.
«No tenim constància de quin ha sigut el problema, perquè a nosaltres tampoc ens informen –continua Montero- no sabem si és una manca de personal en la part de les tramitacions o ho estan retardant perquè no tenen els recursos que els tocaria adjudicar, però en tot cas és imprescindible que simplifiquen els tràmits i s’augmente el personal i el finançament necessaris per garantir uns drets que la gent té reconeguts per llei i que són urgents».
Aquest retard s’agreuja per la norma inclosa a l’article 18 del decret 62/2917 que regula els procediments per accedir a les ajudes de la dependència. Aquest article permet a l’administració no pagar els sis primers mesos d’ajudes endarrerides pels tràmits burocràtics. Una dada que, mentre el temps d’espera no era massa llarg, no era un problema excessiu, però que amb l’extensió dels terminis acaba suposant una pèrdua important de diners per a les persones beneficiades.
Paralització Pla Convivint
Les dificultats amb l’adjudicació d’ajudes se sumen a la paralització del Pla Convivint, un ambiciós projecte de construir més de 200 infraestructures de serveis socials públics com ara centres de dia, residències o sanatoris de salut mental.
Segons Susana Camarero, consellera de Serveis Socials i Igualtat, la paralització era necessària per «revisar un pla que era irreal i una gran mentida». Des de CCOO, però, recorden que el Pla estava finançat amb fons europeus, per la qual cosa no hi havia una motivació econòmica i era una gran urgència, primer de tot per a reduir el gran dèficit valencià en aquestes infraestructures i segon per tal de reunir la precarietat en un sector que arriba al 50% de treballadors amb contractes temporals. «La creació d’una xarxa pública era una gran oportunitat per oferir uns serveis de qualitat i amb uns llocs de treball dignes, sense haver de dependre dels concerts amb empreses privades, però sospitem que és per açò que l’han paralitzat, ja que la dreta prefereix sempre el model que més beneficia les empreses», assenyalen des del sindicat.
