25 anys de la mort d’Enric Valor
El gramàtic de Castalla (l’Alcoià) va morir el 13 de gener de l’any 2000. Autor d’una extensíssima obra artística i literària, en el primer cas Enric Valor va destacar per la difusió que va fer de la gramàtica establerta per Pompeu Fabra dins del País Valencià, contribuint a la unificació normativa de l’idioma. En el segon, destaquen les famoses Rondalles amb les quals va divulgar la memòria popular de les seues comarques a través de contes i d’històries transmesos generacionalment. Valor va ser homenatjat amb diversos premis que han reconegut la seua trajectòria, entre els quals el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
30 anys de la mort d’Ovidi Montllor
El 10 de març del 1995 moria el cantautor alcoià Ovidi Montllor a 52 anys, víctima d’un càncer d’esòfag. Montllor, amb una desena d’àlbums publicats, ha sigut constantment versionat per músics posteriors com ara El Diluvi o Eina, ha rebut tota mena d’homenatges –com ara el del festival Barnasants fa vint anys– i ha sigut reconegut com un dels artistes musicals més influents del panorama nacional. Recentment la seua filla, Jana Montllor, va anunciar el rodatge d’un documental per recordar el vessant més personal del cantautor.
100 anys del naixement de Maria Beneyto
L’escriptora Maria Beneyto, nascuda a València el 14 de maig del 1925, va destacar en poesia i en novel·la. La seua trajectòria literària la situa en la generació poètica del 1950, junt amb Vicent Andrés Estellés, Carmelina Sànchez-Cutillas o Joan Fuster. El 1956 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el poemari «Ratlles a l’aire», i en la dècada del 1960 va escriure La gent que viu al món (1966) i La dona forta (1967), una novel·la, aquesta última, lloada per la crítica com la més interessant publicada al País Valencià durant aquest període. La seua obra poètica va ser premiada en els certàmens més importants de l’època, tant en castellà com en català, i nombrosos intel·lectuals li van donar suport. Cal recordar els comentaris de Fuster, i l’amistat i l’impuls de Manuel Sanchis Guarner. El 1992 va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dedicarà l’any 2025 a l’autora, que ens va deixar el 2011.
10 anys del govern del canvi
El 24 de maig del 2015 es van celebrar eleccions municipals i valencianes i es va produir el canvi polític després de vint anys d’hegemonia del PP. PSPV, Compromís i Podem sumaven una majoria clara a les Corts Valencianes que va desembocar en la investidura del president Ximo Puig i en la formació del primer Govern del Botànic. A nivell municipal, l’esquerra es va fer amb les alcaldies de València, Alacant, Elx, Castelló de la Plana, Torrent, Torrevella, Gandia i Paterna. És a dir, huit de les deu ciutats valencianes més poblades passaven a tindre alcaldes o alcaldesses d’esquerres.
5 anys de la mort d’Isabel-Clara Simó
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi han anunciat que el 2025 celebrarà l’Any Isabel-Clara Simó, amb diferents actes que culminaran amb la dedicació a l’escriptora d’un carrer de la ciutat. La regidora de Cultura, Elisa Guillem, ha avançat que la programació es farà conjuntament entre la regidoria i el Consell de Cultura, i està oberta perquè la ciutadania puga dur a terme aportacions, a través de les entitats que estan representades en aquest Consell.
75 anys de la mort de Francesc Bosch i Morata
Qui fora conseller de Cultura durant la Guerra Civil del Consell Provincial de València, impulsor de l’efímer Institut d’Estudis Valencians, dirigent de l’Agrupació Valencianista Republicana i del Partit Valencianista d’Esquerra, Francesc Bosch i Morata, va morir el 25 de setembre del 1950 a l’exili mexicà, molt lluny de la seua Xàtiva Natal. Bosch i Morata va ser un dels valencianistes més influents de l’època, va mirar de normalitzar el valencià a les institucions i va ser un dels difusors de cultura més actius de la seua generació.
175 anys del naixement de Faustí Barberà
El 20 de desembre del 1850 naixia a Alaquàs (l’Horta Sud) Faustí Barberà, qui es convertiria en el considerat com l’iniciador del valencianisme polític. Metge de formació, Barberà va ser vicepresident de la primera junta directiva de Lo Rat Penat i el 1907 va crear l’associació Societat Regionalista València Nova, convocant també l’Assemblea Regionalista Valenciana que coincidia amb el segon centenari de la derrota d’Almansa. Barberà va ser el primer valencià que va clamar pel dret a l’autogovern després de la pèrdua dels furs del 1707, va reclamar l’ensenyament del valencià a l’escola i va assenyalar el centralisme espanyol. També es va emmirallar en les iniciatives catalanistes tals com la Mancomunitat o Solidaritat Catalana, la llista unitària que es va imposar a les circumscripcions catalanes durant les eleccions del 1907.
