La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació acaba de publicar el treball de periodisme d’investigació La madriguera. La trama de Cooperación del caso Blasco, del periodista Sergi Tarín, que radiografia la trama de corrupció de l’exconseller Rafael Blasco en el cas pel frau a les ajudes a la cooperació. El llibre es presentarà aquest dijous, 27 de juliol, a les 19 h, a la llibreria Fan Set de València.
L’obra és el número 11 de la col·lecció «Periodisme», que dirigeix el professor de la Universitat de València Guillermo López i és resultat de la beca de periodisme d’investigació Josep Torrent, iniciativa el 2017 fins a l’actualitat en col·laboració entre la Unió de Periodistes Valencians i el Magnànim, amb un jurat format per les periodistes Laura Ballester, Cristina Medina, Violeta Tena i Iñaki Zaragüeta, i pels professors universitaris de periodisme Guillermo López i Carolina Moreno.
El llibre «relata al detall, recolzat en l’extens sumari judicial i en el testimoni dels principals implicats, com es va instal·lar i va sobreviure la trama corrupta en les entranyes de la Conselleria que dirigia Blasco, entre els anys 2008 i 2011».
El «mapa de la corrupció« del cas Blasco, va suposar 27 projectes en 11 països. Es van concedir 11,86 milions d’euros dels quals se’n van ingressar 7,34 i se’n van desviar 4,86 milions, el 66,2% dels diners ingressats, resumeix la institució cultural.
En el volum es descriu la mecànica de la corrupció. La trama, encapçalada per Augusto Tauroni, empresari de capçalera de Blasco durant tota la seua trajectòria al PP, va crear la Fundació Solidària Entre Pobles (FSEP), més tard Hemisferi, per a captar ONG sense recorregut, a través de les quals presentava projectes de cooperació que obtenien subvencions públiques importants.
Per a superar qualsevol obstacle (projectes deficitaris, entitats sense trajectòria ni capacitat de gestió, etc.) el cap de l’àrea de Cooperació, Marc Llinares, manipulava els rànquings perquè aquestes entitats foren ben puntuades i, finalment, rebia el vistiplau d’una avaluadora externa, licitada ad hoc, i que aportava una teòrica imatge d’independència i bon ús de la normativa de cooperació que no era real.
Tot això, amb el coneixement i la benedicció de Rafael Blasco, encara que no s’ha pogut demostrar l’obtenció de cap benefici econòmic concret, malgrat l’intercanvi constant de sobres entre els principals caps de la trama i la secretària del polític.
L’obra recull un període temporal molt ampli: des de la majoria absoluta del Partit Popular al maig del 2007, quan es conforma la Conselleria d’Immigració i Ciutadania, més tard de Solidaritat i Ciutadania, fins a l’abril del 2020, data de la sentència de la Secció Cinquena de l’Audiència de València, encarregada de jutjar les peces dues i tres del cas.
«Són 13 anys d’on es destil·la tota una època: el temps de la corrupció del PP, amb el cas Gürtel, Fabra, Blasco, Brugal i Mesa com a grans referents; els primers judicis i condemnes per corrupció on el cas de Rafael Blasco va marcar una fita després de la caiguda en desgràcia dins del seu propi partit, expulsió inclosa i l’arribada del govern del Botànic i el descens de l’activitat en els jutjats pels casos de corrupció», assenyala.
El llibre consta de tres parts. La primera, «Auge y éxtasis», descriu l’arrelament de la trama, l’evolució i el detall dels seus èxits. La segona, «La gran cosecha de la República Dominicana», obri un parèntesi per a exemplificar tot això en el cas dels set projectes de sobirania alimentària a República Dominicana, país al qual, proporcionalment, més projectes es van destinar i es van desviar més diners. Set projectes entre 2009 i 2011, valorats en 1,97 milions, dels quals es van ingressar 1,84 milions i se’n van desviar 0,94, el 51,1%.
Tarín va comprovar els efectes del mal ús dels diners públics sobre el terreny, a les províncies dominicanes de Montaña Plata i Espaillat, fent un retrat dels estralls de la trama i de la situació en què van quedar les famílies damnificades. L’última part, «Caída y agonía», descriu el desmantellament de la trama i les peripècies judicials i penitenciàries dels seus referents.
«Sentència tova»
El llibre també analitza la qüestió judicial del cas, amb resultats dispars. El primer judici, al principi del 2014, va acabar amb una condemna definida com a «exemplar», que va suposar l’entrada a la presó dels dirigents de la trama, amb Blasco al capdavant. El segon judici, a pesar que aconseguia més temps i més diners robats, va finalitzar amb una «sentència tova», fruit de pactes de conformitat anteriors entre la Fiscalia i els principals acusats i de la tasca del mateix tribunal. El cas ja semblava amortitzat, l’alarma social per la corrupció desapareguda i l’atenció dels mitjans esgotada.
L’obra compta amb un quadern fotogràfic d’imatges dels projectes de cooperació a la República Dominicana així com infografies del cas Blasco de Beatriz Millón (que s’adjunten), fotografies dels fotoperiodistes d’Eva Mañez i Biel Aliño dels judicis del cas Blasco i del mateix Tarín (dos de les quals també s’adjunten, un d’un accés als hivernacles d’Antoncí, l’asfaltat del qual es va pressupostar al projecte i un altre dels hivernacles en desús).
