Sergi Miralles, director de l’aclamada obra L’àvia i el foraster, comparteix la seua visió del món del cine i com ha aconseguit captivar el públic amb una història tan arrelada a la idiosincràcia valenciana. L’obra, que combina emoció i humor, ha estat un èxit de crítica i ha estat representada en diversos cines del territori valencià.
«El cine és emoció, és posar l’espectador en un estat de reflexió i, al mateix temps, oferir-li un espai per escapar», explica Miralles en una entrevista exclusiva. Des de la seua perspectiva, dirigir una obra com L’àvia i el foraster és un exercici de paciència, però també de passió. «És fonamental comprendre cada detall dels personatges, i aquesta obra és molt íntima, molt humana».
L’obra narra la història d’una àvia que viu en un poble de l’interior, on rep la inesperada visita d’un foraster amb el qual establirà una relació peculiar. Miralles afirma: «El secret de l’èxit és que tots podem reconèixer-nos en la història. Qui no ha tingut una àvia especial o un moment de connexió amb un desconegut?».
El director destaca el paper clau dels actors: «Sense el seu compromís i sensibilitat, aquesta obra no hauria funcionat. Hem tingut molta sort amb el repartiment». El protagonista, interpretat per Carles Francino, ha estat especialment elogiat pel seu treball.
«Cada vegada que fem una presentació, és com viure una nova experiència», conclou Miralles. «El públic respon de manera diferent, però sempre connecta amb el missatge». Però, el de Pego també ha parlat del seu futur. Preguntat per futures històries n’ha confessat una. «M’agradaria contar la història de l’enterrador de Paterna», referint-se al responsable del cementeri en el qual han estat soterrades les persones que estaven a les fosses de la població de l’Horta Nord assassinades pels feixistes.
Amb aquesta obra, Sergi Miralles ha aconseguit consolidar-se com un dels directors del cine valencià. Ha demostrat que les històries senzilles poden tenir un impacte profund.
