L’exconseller de Governació de la Generalitat entre 2007 i 2014 i exdelegat del Govern espanyol al País Valencià entre 2014 i 2015, Serafín Castellano, ha estat condemnat per l’Audiència espanyola a la pena d’un any i nou mesos de presó per delicte continuat de suborn, continuat de prevaricació, continuat de malversació i continuat de falsedat en document oficial, en relació de concurs medial, amb l’atenuant analògic de confessió tardana i simple de dilacions indegudes en el cas anomenat «càrtel del foc». El tribunal l’absol del delicte d’associació il·lícita.
La Fiscalia Anticorrupció va rebaixar el setembre passat la petició de 22 anys de presó a dos anys i set mesos perquè Castellano va reconéixer els fets que se li imputaven en aquest judici per constituir un càrtel en els contractes públics del sector de la navegació aèria per a l’extinció d’incendis entre 2001 i 2018.
Atenuant de «dilacions indegudes»
La Sala aplica als 12 acusats, condemnats a penes d’entre sis mesos i dos anys i mig de presó, l’atenuant de «dilacions indegudes», perquè el cas es va iniciar el 2015 i s’ha sentenciat quasi 10 anys després, per la qual cosa considera que excedeix del temps raonable de resposta. I apunta que la tardança ha estat motivada, «entre altres dèficits estructurals», a la sobrecàrrega de macrocauses que pateix la l’Audiència espanyola. Aquesta situació, indiquen els magistrats, «no pot perjudicar els justiciables, que han de ser compensats amb la mitigació de la pena que suposa aquest atenuant».
En la resolució, el tribunal també imposa una novetat: la prohibició de contractar amb les administracions públiques durant nou mesos a les empreses que van participar del «càrtel del foc».
A més, la sentència aplica per primera vegada l’eximent de responsabilitat penal per a denunciants d’aquesta mena d’organitzacions, fent ús de l’anomenada excusa absolutòria, que preveu l’absolució per als delictes d’alteració de preus de concursos públics per a les persones que, actuant en nom i representació d’una empresa o societat, hagen participat en pràctiques contràries al dret de la competència si es compleixen determinades condicions.
Els magistrats de la Secció Primera donen la raó a la defensa de Francisco Alandí i apliquen aquest precepte del Codi Penal, després que l’acusat denunciara l’existència del càrtel i les persones i societats que van participar-hi, entre el qual s’incloïa ell mateix com a gerent d’una de les mercantils, Avialsa.
Alandí, recorden els magistrats, va aportar prop de 500 documents que acreditaven la concertació dels condemnats per a delinquir. En concret, en els mateixos es detallava la fixació de preus i el repartiment de mercats en els concursos relatius a les aeronaus d’extinció d’incendis.
Els magistrats posen el focus en la «política de clemència», que persegueix tant el legislador estatal com comunitari i que arreplega el Codi Penal per a protegir, també en l’àmbit penal, al qual denuncia l’existència de cartells secrets que desenvolupen pràctiques anticompetitives.
El «càrtel del foc»
En aquest cas concret, la sentència descriu com, entre 1999 i 2018, un grup d’empresaris del sector de la navegació aèria d’extinció d’incendis, després de concertar-se per a repartir-se geogràficament els concursos públics licitats en l’àmbit estatal, van desenvolupar dins dels grups empresarials i societats que representaven, una sèrie de conductes il·lícites que tenien, en alguns casos, la col·laboració d’autoritats o funcionaris públics amb competències en la matèria.
El procediment, explica la Sala, va consistir en la fundació i posterior funcionament, estable i permanent, d’una «associació» de persones i empreses del sector de la navegació aèria, que, «amb previs pactes clandestins i ànim de lucre, imposaven a les administracions contractants preus superiors dels que derivarien de la lliure i transparent concurrència, i això mitjançant el repartiment fraudulent del mercat».
També es va basar, assenyala la sentència, en «la licitació per part dels associats acusats amb torns i ofertes prèviament pactades entre ells o, mitjançant la concurrència d’un només dels concertats, al tipus o amb baixes insignificants, també mitjançant la utilització de mecanismes d’expulsió d’altres eventuals oferents i d’ardits o tècniques fraudulentes d’elevació dels costos de contractació dels serveis a satisfer per part de l’administració contractant».
A través de la prova practicada, sosté el tribunal, es conclou l’existència de pactes col·lusoris desenvolupats en el mercat de la navegació aèria d’extinció d’incendis en concursos al País Valencià, Catalunya, els Ministeris d’Agricultura i Medi Ambient i, en menor grau, a Andalusia i Castellà-La Manxa
