Pere Fuset ja ho va advertir en els darrers dies “el pes del discurs, el protagonisme, seria per a les falleres i no per als polítics”, el paper del qual ha quedat com s’ha pogut escoltar i veure, en un mer acompanyament protocol·lari i de suport institucional per aconseguir, això sí amb vehemència, la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de part de la UNESCO cap a les Falles.
Hi ha Falles, més aviat ja hi som, malgrat les absències. Han pogut fer la Crida sense Rita qui antuvi havia monopolitzat l’esdeveniment, i molt més en darreres edicions on començà el deliri d’”el caloret”, una mena de crida a deambular eternament qui sap si cap al no-res.
Fet i fet les torres de Serrans, vora el riu i amb la plaça dels Furs de gom a gom, s’empolainaven de selfis de valencians que des de la distància donaven suport a les falles. Seguidament, diferents cartells que es remuntaven al 1929 amb Segrelles, anaven apareixent fins a l’actualitat. Conclogueren aquestes projeccions amb una idea discursiva, un leitmotiv o un eix vertebrador: “Les Falles un patrimoni comú”.
Pujaven a l’entaulat les falleres majors del Cap i casal acompanyades per Ribó, Fuset i el president Puig, naturalment el seguici estava format per la Cort. El primer en parlar fou l’alcalde Joan Ribó: “Fallers i falleres, valencians i valencianes, València es transforma al caliu de la festa”. Féu l’entrega de les claus a les Falleres Majors i conclogué amb la reivindicació d’aconseguir ser patrimoni. Breu, enèrgic i oficialment correcte.
La xiqueta, Sofia Soler, i fallera major infantil tingué l’oportunitat d’adreçar-se a la gentada que atapeïa la plaça dels Furs i carrers adjacents, per primera vegada li donaven veu i discurs perquè en tingué, per convidar tothom però per reconèixer que “allà on es plante una falla o hi haja un casal és falles”, i per tant tothom en forma part. Això li serví per guanyar empenta social a la reivindicació, novament, d’aconseguir la declaració de la UNESCO.
Finalment la fallera major de València, Alícia Moreno, reivindicà la llengua i la cultura autòctona com a vehicle per mantenir les tradicions. Ho demana per als menuts els quals representen el futur, i la continuïtat de la festa. Tingué records per als valencians que hi són a l’estranger. Donà la benvinguda a tothom en diverses llengües i València, ara sí, està en Falles.
L’acte protocol·lari acabà amb l’Himne Regional i l’Himne espanyol, en versió reduïda, mentre que en la vessant anecdòtica estigué la petició per part dels assistents perquè “botara Ribó”, qui jocosament accedí. Sense RTVV, fou La2 internacional qui s’encarregà d’explicar i traduir al castellà els discursos d’un acte que transcorregué amb festa, normalitat i sense incidents.
Un breu castell de focs d’artificis i una cercavila fins a la Basílica significaren el punt i final o punt d’inici d’unes Falles 2016, que s’han encetat amb els tòpics de la festa, però afortunadament sense tòpics fastigosos d’anteriors governants valencians.
