Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací.
La Generalitat engegarà el model valencià de justícia accessible perquè les més de 310.000 persones amb diversitat funcional que viuen al País Valencià tinguen els drets garantits i no s’enfronten a cap barrera als tribunals.
Aquest projecte, que compta amb 6,1 milions d’euros pressupostats el 2022, preveu reformes a les seus judicials i formació específica per als treballadors del sector. A més, presenta dues novetats: un cos de professionals «facilitadors», que donaran suport a les persones amb diversitat funcional, i l’adaptació gratuïta de les resolucions judicials en lectura fàcil.
«Queden moltes barreres per eliminar, també les invisibles», ha assenyalat la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, en la presentació en el Col·legi Notarial de València junt amb el degà, Francisco Cantos; la fiscal degana autonòmica per a persones amb discapacitat, Ana M. Lanuza, i representants de dues entitats de discapacitat: la presidenta de Plena Inclusió CV, Marian Ferrús, i el titular del CERMI CV, Luis Vañó.
El programa pilot parteix del treball desenvolupat els últims set mesos i s’avança a les novetats que estableix la Llei estatal 8/2021, per la qual es va reformar la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat. També incorpora les deficiències d’accessibilitat en edificis detectades els últims anys pel Fòrum de la Discapacitat i Justícia.
Un model pioner
En la presentació, la consellera ha assegurat que és un model pioner a l’estat espanyol per garantir els drets de més del 6% de la població valenciana. Persones que «han de poder prendre decisions per si mateixes sense substituir la seua voluntat», ha recalcat. També ha indicat que el projecte fuig del paternalisme i ha animat el conjunt de la jurisprudència a sumar-s’hi.
La fiscal Ana Lanuza ha advertit que «no és un problema de sensibilitat, sinó de cultura judicial» i ha lamentat l’escàs impacte que va tindre l’aprovació de la Llei 8/2021, que va entrar en vigor el setembre, malgrat la seua transcendència. «Les societats estan obligades a civilitzar-se», ha resumit en la seua intervenció.
Per part de les entitats, la responsable de Plena Inclusió ha fet notar que «sovint són tractats com a xiquets i persones que no entenen» quan tenen dret a accedir a la Justícia i ha celebrat el model com un gran pas endavant. També el president del CERMI ha confiat en la nova estructura i ha garantit que els «facilitadors» seran imparcials i aliens als usuaris.
Cinc eixos
En concret, el model es reparteix en cinc eixos. El primer centrat en l’accés a la justícia en igualtat de condicions. Es preveu la creació de serveis d’orientació i assistència al costat de la mediació gratuïta i un protocol específic en la xarxa d’oficines per a víctimes del delicte.
El segon eix, sobre accessibilitat cognitiva, contempla l’adaptació ràpida i gratuïta de resolucions judicials en lectura fàcil, una cosa que ja es va testar en un jutjat de Castelló de la Plana i arribarà a la resta del País Valencià.
En tercer lloc, s’eliminaran les barreres arquitectòniques i sensorials de tots els edificis judicials, amb la previsió d’escometre’n reformes en un total de 33 fins a finals del 2023. S’instal·laran rampes i ascensors, senyalització i itineraris amb paviments amb contrastos cromàtics i de textures, així com bucles magnètics en totes les seus per reduir el so ambient que perceben els que porten audiòfons.
A més, en matèria de recursos humans es crearan unitats d’atenció social. Les fiscalies provincials ja compten amb nous professionals de treball social.
Finalment, l’eix de formació preveu la publicació d’una guia que reunirà tots els recursos que tenen a la seua disposició les persones amb discapacitat intel·lectual. Té format pregunta-resposta, està creada en col·laboració amb la Universitat de València i es publicarà abans d’estiu. A aquesta, s’hi suma la informació disponible al portal Justícia Oberta i el programa Justiprop dels jutjats de pau de 96 municipis valencians.
