La Conselleria de Sanitat ha remès aquest dilluns als departaments de salut el nou protocol d’actuació davant casos de possible submissió química, que inclou les sospites de punxades. A partir d’ara s’estableix un procediment coordinat d’actuació amb els Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.
D’aquesta manera, el departament dirigit per Miguel Mínguez (PSPV) complementa el Protocol d’atenció integral, sanitària i judicial a víctimes d’agressions sexuals al País Valencià, que es va aplicar el 2019, amb un apartat específic d’actuació davant sospites de submissió química, atesa «la notable rellevància» que ha adquirit aquest fenomen els últims anys «per l’increment de casos i la seua important repercussió social i sanitària».
L’objectiu és establir un procediment coordinat d’actuació entre professionals sanitaris i cossos i forces de Seguretat de l’Estat per a l’atenció de possibles víctimes de submissió química, garantint així els drets de la persona i facilitant una resposta integral, que inclou també la profilaxi postexposició davant el VIH i altres malalties derivades de l’ús d’agulles i davant patologies de transmissió sexual en cas que hi haja hagut contacte d’aquest tipus.
El nou document estableix que s’haurà d’informar la víctima de la conveniència de formalitzar una denúncia per a continuar amb el procés judicial, fins i tot «en el cas que únicament s’haja rebut una punxada sense substància clínica de cap tipus, ja que això també és un delicte penal». Si l’agredida decideix denunciar, es contactarà des d’Urgències amb les forces de seguretat i, en els casos en què es confirme la submissió química, s’informarà al Jutjat de Guàrdia pertinent.
La submissió química consisteix en l’administració de substàncies amb efectes psicoactius a una persona sense el seu consentiment i sense el seu coneixement amb finalitats delictives, sobretot per atemptar contra la llibertat sexual de la víctima. En la majoria dels casos les víctimes són dones, i les més vulnerables són més més joves. S’han descrit més de trenta substàncies implicades en casos de submissió química, i l’alcohol etílic i els hipnòtics són els més freqüents.
Així, la Conselleria estableix un procediment d’actuació normalitzat i homogeni per a la detecció clínica i atenció davant la sospita de submissió química i aconseguir que la intervenció mèdica siga assistencial i, si cal, que la intervenció de medicina forense siga «el més ràpida possible i independent de la formulació prèvia de la denúncia per part de la víctima».
D’aquesta manera, en el cas d’una atenció ambulatòria, la possible víctima de submissió química es remetrà al servei d’urgències de l’hospital, mentre que l’atenció extrahospitalària d’un possible cas es reduirà a allò estrictament necessari per evitar retards i duplicitats en l’exploració i en el relat dels fets, atès que s’ha de remetre sense demora a l’hospital.
Davant l’arribada a un hospital d’una persona que declara haver sigut víctima d’un possible cas de submissió química, o únicament d’una «punxada», la cap de Guàrdia serà responsable de coordinar i garantir el compliment del protocol citat. A més, es recalca que tant si es confirma com si es descarta l’agressió sexual, la víctima serà atesa en una àrea on se li podrà garantir la major privacitat possible.
El primer que faran els facultatius serà recollir mostres per substàncies tòxiques, atès que desapareixen amb el pas del temps, i després es detallaran els símptomes i es registrarà el consum voluntari de medicaments o de qualsevol tipus de substàncies psicoactives per part de la víctima que puguen dissimular els símptomes propis de la intoxicació delictiva.
L’atenció inclourà una exploració física i un part de lesions. Davant la sospita que a més hi ha hagut una agressió sexual, es contactarà amb el Servei de Ginecologia i amb el metge forense de guàrdia, sa més d’activar el protocol establert per a aquests casos.
Sanitat destaca que es deu garantir la «traçabilitat, autenticitat i integritat» de les primeres mostres obtingudes pel centre sanitari, ja que poden constituir una prova.
A més, es valorarà proporcionar a la víctima profilaxi front al VIH i el VHB, i en els casos de sospita de contacte sexual es practicarà una prova d’embaràs i profilaxi antibiòtica per a infeccions de transmissió sexual, així com estudiar la necessitat d’una profilaxi antitetànica.
Segons la simptomatologia que es presente, es decidirà si la víctima precisa o no ingrés hospitalari i la pertinença de derivació a altres recursos assistencials. En tot cas, es remetrà l’informe per al seu posterior control i seguiment per atenció primària o hospitalària en cas que es necessitara profilaxi postexposició.
