La Conselleria de Sanitat està obstinada a fer-nos creure que està desenvolupant la salut mental al nostre país. No obstant això, al que estem assistint és a un profund retrocés. Com a hereus de l’herència zaplanista, la seua marca són la propaganda i els majors disbarats.
Fem memòria. El 1996 el govern Zaplana va publicitar Terra Mítica com el projecte de parc més ambiciós d’Europa1. El 1999 el govern Zaplana va publicitar el model Alzira de privatització de serveis sanitaris com un model que seria exemple per al món, i que garantiria uns serveis de gran qualitat a un cost menor que el servei públic2. En tots dos casos es va acabar en el fracàs més absolut i amb augments milionaris del deute públic. Macroprojectes publicitats fins a dir basta, privatitzacions i augment del deute públic al servei del benefici de grans empreses privades.
Ara toca la salut mental. Fan propaganda de nous i magnífics desenvolupaments de recursos, i d’extraordinaris augments de personal. La realitat és que el que proposen són dos retrocessos de gran importància quant a la qualitat i l’efectivitat dels serveis, amb repercussions negatives quant a la garantització de drets: la privatització de serveis i un retrocés en el model assistencial.
L’exemple actual de megaprojecte, és la creació d’un nou parc psiquiàtric (en aquest cas el major de la “Comunitat Valenciana”) al departament de salut de l’hospital de Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí), per al que es projecten noves sales d’hospitalització i altres recursos relacionats amb aquestes. Per a fer això s’usen els recursos del sanatori psiquiàtric de la Diputació (ara centre Doctor Esquerdo, en lloc de l’hospital general), es canvien les direccions dels serveis en els departaments per a ajustar-los als nous projectes, es trenca la xarxa que coordinava els dispositius dels dos departaments de la comarca de l’Alacantí, i es lleven els recursos i el personal de salut mental del departament de l’hospital general d’Alacant per a passar-los al departament de l’hospital de Sant Joan (els dos departaments en què es divideix la comarca de l’Alacantí). Es toquen moltes tecles en un piano desafinat i amb una mala partitura de composició hospitalocèntrica.
Aquest “megaprojecte” suposa un retrocés assistencial que va en contra dels criteris d’atenció comunitària que sobre l’atenció a la salut mental estableixen tant la Llei General de Sanitat (1986, article 20), la nostra Llei de Salut (actualitzada el 2018) com els criteris de l’OMS3.
El que està en joc és l’oposició entre dos models d’atenció de salut mental. Un més efectiu i defensor de drets que l’altre. Una ajuda efectiva per als problemes greus, complexos i de llarga durada requereix un conjunt d’ajudes i suports molt diversos i adequats a la situació de cada persona. Suposa estar al costat de la gent, amb les professionals treballant als seus barris, coneixent com és la seua vida, quines són les seues fortaleses, les barreres que enfronten i quins els recursos d’ajuda que necessiten. Això significa comptar amb una xarxa integrada de recursos. I no tots els serveis poden garantir un mínim d’aquesta complexa xarxa d’ajudes. Només uns serveis d’atenció comunitària, basats en un model biopsicosocial, organitzat sobre la base d’equips multidisciplinaris, centrats en el respecte als drets de les persones i orientades al seu empoderament poden garantir una ajuda efectiva.
Uns serveis comunitaris efectius no es veuen, no tenen murs ni parets. Inclouen llits d’hospital per a una minoria de situacions agudes on hi ha una manca de recursos de suports, vivendes de crisi, habitatges tutelats, i una diversitat de recursos socials i sanitaris integrats en equips que donen atenció a una població de menys de 50.000 habitants. No hi ha inauguracions d’edificis o hospitals. Se senten en el suport que donen en la prevenció, en l’atenció primerenca de les crisis i en la vida diària.
El model contrari és el model hospitalocèntric basat en un model biomèdic. En aquest model, el centre de l’atenció no són les necessitats i els drets de les persones amb problemes de salut mental i les seues famílies, sinó les necessitats d’uns serveis centrats en els seus dispositius més cars, els centres hospitalaris de curta (les unitats d’hospitalització psiquiàtrica) i llarga estada (els actuals hereus dels manicomis). Alguns dispositius, com els hospitals de dia, dins d’aquest sistema centrat en les necessitats dels dispositius amb llits, es dissenyen per a estar al seu servei. Aquests hospitals de dia poden atendre només una minoria de pacients amb trastorns greus com l’esquizofrènia, amb un disseny que no pren en compte la diversitat dels problemes, no s’orienten a millorar la qualitat de vida i no milloren la continuïtat de les cures respecte de la continuïtat que garanteixen els equips ambulatoris habituals4. L’evidència científica sobre l’avaluació dels dos models dona clarament suport a l’efectivitat del model d’atenció comunitària.
Al País Valencià, l’atenció de salut mental, excepte en períodes breus, mai no ha aconseguit eixir clarament d’un model hospitalocèntric. Per exemple, la reforma dels serveis manicomials de les diputacions va permetre crear equips multidisciplinaris de salut mental a la comunitat i la pèrdua de centralitat dels manicomis dins de la xarxa de dispositius assistencials. Aquesta primera reforma creava una base que podria evolucionar en un sentit comunitari. Però no va ocórrer així. Del 1995 fins al 2015 els dispositius comunitaris es van mantindre molt limitats en la seua capacitat d’actuació i, agreujant polítiques hospitalocèntriques del període anterior, es generaren nous dispositius manicomials privatitzats d’una qualitat molt més que dubtosa (en les avaluacions dels serveis d’inspecció de la Generalitat i en les experiències conegudes públicament) i es va impedir el desenvolupament de recursos residencials comunitaris.
A la comarca de l’Alacantí, on ara es publicita un nou Parc Psiquiàtric, durant el període dels governs del Botànic (2015-2023), la direcció de salut mental de sanitat va reforçar (lleugerament) de personal els equips de salut mental dels centres d’atenció primària, així com va posar en funcionament la xarxa de salut mental entre els departaments d’Alacant i Sant Joan (elements que eren una base per al desenvolupament del model comunitari). D’altra banda, la direcció de salut mental de la conselleria de benestar social va augmentar (lleugerament en relació amb les necessitats) la concertació de places en vivendes tutelades5 i, important, posà en marxa els equips comunitaris de salut mental dependents dels serveis socials municipals (SASMM/SASEM). De nou una base que, integrada funcionalment, podria evolucionar en un sentit comunitari. El canvi de govern en la Generalitat el 2023 ha posat de nou un punt final a aquesta possibilitat.
Què passa en l’actualitat? El projecte del “Parc Psiquiàtric” ja ha suposat canvis significatius. Durant el 2025 el departament de l’hospital d’Alacant ha vist desmantellar el seu servei d’equips de salut mental per a “vestir” de professionals i caps de servei/de secció el departament del costat, amb l’objectiu d’inaugurar un Parc Psiquiàtric. I, en lloc d’haver tingut un major nivell de desenvolupament comunitari ha perdut 8 facultatius i se li ha negat la contractació d’altres tres, el que suposa una pèrdua del 33% dels facultatius de la seua plantilla. Amb una dotació idèntica de professionals de psiquiatria i psicologia (en taxes per habitant el 2022), la taxa per habitant de consultes a salut mental al departament del hospital d’Alacant foren, durant el 2023 (no hi ha memòria del 2024), un 35% més que al departament de l’hospital de Sant Joan. Aquest nombre més gran de consultes depén del major nombre de consultes que té l’atenció primària al departament de l’hospital d’Alacant, de les quals procedeixen les derivacions als equips de salut mental. I, atès que les taxes de professionals mèdics de primària són semblants entre els dos departaments, el major nombre de consultes a l’atenció primària pot posar-se en relació amb el major nivell de pobresa als districtes als quals dona atenció. El projecte del Parc Psiquiàtric suposa desvestir de recursos àrees on els nivells de pobresa sóm més elevats, determinants clau dels problemes de salut mental a la població.
Des del punt de vista de les professionals, si les professionals del departament de l’hospital d’Alacant ja veien més pacients per dia que les professionals del departament de Sant Joan, ara la seua càrrega i la bretxa de l’atenció augmentaran (malgrat el desviament a un augment de la llista d’espera).
Aquesta desviació de professionals s’ha acompanyat de negar l’accés dels pacients del departament de l’Hospital General d’Alacant a l’únic Hospital de Dia de trastorns de la personalitat que hi havia en la comarca, i que fins ara atenia els dos departaments, i aboca als pacients a ser derivats a centres privats. Així mateix, per a posar en marxa el parc psiquiàtric en un departament al departament de l’Hospital General d’Alacant li han llevat tant el personal propi que tenia treballant a l’Hospital de Dia Infanto-Juvenil així com el que tenia a l’Hospital de dia de trastorn de la personalitat (així com altres professionals de les seues unitats).
Amb aquesta política de desvestir de recursos un departament per a vestir-ne un altre i privatitzar serveis busquen publicitar una gran novetat que no és més que un servei ineficient centrat a satisfer les necessitats d’una sala hospitalària de psiquiatria i del seu personal directiu, que les necessitats de la població. De moment, la principal conseqüència ha sigut la dilatació dels temps per a atendre els usuaris amb el consegüent increment de les queixes de la població en el departament de salut de l’Hospital d’Alacant, que han augmentat un 250% en els últims sis mesos en comparació amb el primer semestre de 2025. Aquesta situació no té perspectives de millorar.
De nou publicitat falsa i privatització. Alhora que es retrocedeix en el model d’atenció, s’avança amb la privatització de serveis. Es concerta amb empreses privades serveis que ja existien (com hospitals de dia i l’atenció al suïcidi). Aquesta política d’externalitzacions va en contra dels de l’evidència científica sobre la falta d’efectivitat de les privatitzacions i externalitzacions dels sistemes sanitaris6.
I un tema que cal desenvolupar, la Conselleria de Sanitat també menteix de forma continuada en el terreny de les dades. Es publiciten augments de personal allí on no són realitat. Un exemple. A les comarques del nord del país el passat 27 de gener del 2026, el director general de Salut Mental comunicà a la premsa que “Sanitat incrementa un 46% la plantilla de Salut Mental en la província de Castelló … En xifres absolutes, s’ha passat de 67 professionals de la salut mental el 2023, als 146 actuals”. En realitat el 2022, als departaments de Vinaròs, Castelló i la Plana la Conselleria comptava amb 163 professionals de salut mental (més els 42 de les unitats de mitjana i llarga estada).
De nou fracàs i ineficiència que repercuteixen sobre l’atenció de la població i hipotequen un desenvolupament comunitari seriós dels serveis durant els propers anys. Un desastre assistencial que paga la població i al que es publicitarà moltes vegades com un model d’excel·lència. Malauradament, és un desastre que ja hem viscut.
Manuel Girón, Enrique Pérez Martínez i Begoña Bevià Febrer, en representació de Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud.
———————————-
Notes
1. Terra Mítica es va construir en 1996, sobre terreny no urbanitzable d’especial protecció forestal, com el projecte de parc més ambiciós d’Europa, però en 2004 va entrar en suspensió de pagaments per a evitar la fallida per deutes d’uns 100 milions d’euros. Al 2012, el parc, que va costar a les arques públiques i el sector financer valencians un mínim de 377 milions, va ser venut a l’empresa Aqualandia per 67 milions d’euros, i en 2016 el cas judicial Terra Mítica es va tancar amb condemnes per estafa agreujada, frau fiscal i falsedat documental.
2. La política de privatitzacions del govern de Zaplana es va publicitar en 1999 com el model Alzira. Un model que seria exemple per al món, i que garantiria uns serveis de gran qualitat a un cost menor que el servei públic. Aquest model, com era previsible, va acabar en el fracàs més absolut, amb serveis obsolets que hem pagat per a poder actualitzar-los, amb deutes de milions d’euros de les empreses cap a la Generalitat que no han pagat (més de 600 milions segons resposta de la Conselleria en 2023) i sent més car que el servei públic. Els anteriors dos Governs de la Generalitat van haver de descobrir la realitat ocultada d’aquest deute, la falta d’inversions i iniciar el procés de reversió. Les grans empreses concessionàries van fer campanya contra els Governs del Pacte del Botànic. Després de les eleccions del 28 de maig un dels impulsors del model Alzira, Marciano Gómez, assumeix la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
3. Plan de Acción Integral sobre Salud Mental 2013 – 2030 [Comprehensive mental health action plan 2013-2030]. Ginebra: Organización Mundial de la Salud; 2022.
4. Shek E, Stein AT, Shansis FM, Marshall M, Crowther R, Tyrer P. Day hospital versus outpatient care for people with schizophrenia (Review). Cochrane Database of Systematic Reviews 2009, Issue 4. Art. No.: CD003240.
5. El creiximent de places residencials a la comunitat (“vivendes tutelades”) va ser nul durant els períodes de governs del PP (38 places al 2002, que van disminuir a 28 al 2010) i va augmentar durant els governs del Botànic (363 al 2018, 663 al 2020). El creiximent de les places en residències neomanicomials va ocòrrer en tots els períodes: 338 llits al 2002, 1032 al 2010, 1565 al 2018 i 1829 al 2020.
6. Goodair, B, Reeves, A (2024). The effect of health-care privatisation on the quality of care. The Lancet Public Health, Volume 9, Issue 3, e199 – e206
