Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Sagunt, capital del Camp de Morvedre, és la ciutat triada per Volkswagen per instal·lar la seua gigafactoria de bateries elèctriques. Aquest terme, desconegut per molts, es va fer popular des que el 2014 la multinacional Tesla n’instal·lara la primera a l’estat nord-americà de Nevada. Posteriorment en crearien dues més als Estats Units, una altra a Xangai i es contempla una de nova a Berlín.
Les gigafactories es presenten com l’element clau en la mobilitat sostenible del futur, atès que són les fàbriques en què es creen les bateries per donar vida als cotxes elèctrics. L’electricitat és, per a molts experts, el petroli del futur, amb l’avantatge que és una energia renovable. No és estrany que moltes automobilístiques projecten fàbriques d’aquest tipus. A l’estat espanyol estava previst que Volkswagen triara Extremadura com a indret per crear-ne la seua, però finalment s’ubicarà al País Valencià.
Així ho confirmava l’empresa alemanya aquest dimecres. L’indret exacte serà el Parc Sagunt II, on es crearan 3.000 llocs de treball directes i funcionarà, previsiblement, des del 2026. Des de Sagunt s’elaboraran bateries per als cotxes fabricats en distints punts de l’Estat, fonamentalment Catalunya i Navarra, on hi ha les grans plantes de SEAT –en mans de l’empresa Alemanya– i Volkswagen. Respectivament, hi ha prevista la producció de mig milió de vehicles elèctrics anuals a Martorell i de 400.000 a Pamplona. De fet, la inversió del consorci, segons han anunciat els empresaris, és la més gran en termes industrials que mai s’ha fet a l’Estat espanyol. Hi contribuiran els fons europeus i també els governs espanyol i valencià, interpel·lats a aportar diners per garantir l’èxit del projecte.
Les connexions logístiques de Sagunt han sigut determinants perquè finalment la gigafactoria s’instal·le al País Valencià. També ha tingut pes l’accés a personal qualificat i de transport, segons han declarat des de l’empresa.
Al sector polític hi ha hagut consens a l’hora de celebrar la notícia. L’alcalde de Sagunt, el socialista Dario Moreno, considera que l’arribada de la gigafactoria a la ciutat serà «un revulsiu econòmic total», i pensa que aquesta instal·lació els farà assolir la plena ocupació. El president Ximo Puig ha expressat, a través de Twitter, que la notícia arriba «després d’un treball intens», i l’ha definit com «la notícia empresarial en mig segle». Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, també ha dit a través de la mateixa xarxa social que la fàbrica arriba per a «impulsar la transició ecològica i la generació de riquesa». La vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, considera que es tracta d’una «boníssima notícia», i ha defensat la implicació dels consellers d’Economia i de Transició Ecològica, Rafa Climent i Mireia Mollà, ambdós de Compromís. Unides Podem, a través del portaveu a les Corts, Ferran Martínez, ha assegurat que aquesta és «una aposta pel futur en termes de sobirania energètica i subministrament». Des de l’oposició, tant PP com Vox també han valorat positivament l’arribada de la gigafactoria.
Els sindicats UGT i CCOO també s’han alegrat de la notícia i han exigit que la gigafactoria afavorisca l’electrificació de la Ford d’Almussafes, actualment en crisi i que dimarts mateix va acordar l’aplicació d’un nou ERO que afectarà els 6.000 treballadors. Pel seu compte, la patronal CEV (Confederació Empresarial Valenciana) pensa que la gigafactoria suposarà un «revulsiu importantíssim per a l’economia».
AE-Agró veu amb escepticisme la instal·lació
Però també hi ha qui contempla amb escepticisme l’arribada de la gigafactoria. Fa només dos dies, Acció Ecologista-Agró Morvedre publicava un article al bloc de l’entitat en què lamentaven el «canvi d’ús» del Parc Sagunt II, en un inici contemplat com a parc logístic.
L’organització argumenta que l’acord per la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica favorable per al Pla Especial de l’Àrea Logística de Sagunt, segellat el mes passat, incorporarà «un pla de vigilància ambiental amb l’objectiu de minimitzar o compensar els possibles impactes ambientals generats». «Entre les mesures establertes», continua el text, hi ha «la necessitat d’estudiar la petjada de carboni en el projecte d’urbanització, o la creació i manteniment d’un corredor ambiental, a una àrea de sòl rural protegit agrícola».
«Quines o quantes d’aquestes mesures es mantindran una vegada efectuada la compra per part de la multinacional alemanya, quan ja s’avisa que comportarà noves ampliacions del polígon en el futur?», es pregunta el col·lectiu, que denuncia que «no s’han complert els plans de vigilància ambiental en cap de les instal·lacions industrials que envolten Parc Sagunt II».
Alhora, també assenyalen que «sembla que donem per descomptat que abordar el canvi climàtic només consisteix a canviar unes energies per unes altres, sense considerar els efectes en termes de pèrdua de biodiversitat, de sòl fèrtil o de territori». «Es ven el missatge que la solució només és que tots ens comprem un cotxe elèctric. Cap avanç en matèria de mobilitat sostenible, de foment del transport públic o de conciliació de la vida laboral i personal amb horaris racionals. Cap qüestionament de la falta de matèries primeres o recursos minerals, com el liti, que ja fan trontollar el mercat internacional. Com abans vam fer amb la logística, abracem qualsevol proposta que ens servisca per a mantindré la il·lusió d’un sistema econòmic de creixement il·limitat, ignorant els seus símptomes d’esgotament».
En aquest sentit, Acció Ecologista considera que «deixem els nostres destins com a ciutadans i com a treballadors en mans de multinacionals estrangeres que ja han demostrat en el passat la seua falta d’escrúpols a l’hora de comptabilitzar emissions de carboni o de deixar sense feina les persones que hi treballen o de malbaratar el territori en què s’estableixen». El col·lectiu, que reconeix que la seua postura és «impopular», diu defensar «la possibilitat de trobar alternatives més justes per a la ciutadania i per al planeta en front de les forces conservadores que tracten de preservar un model que les beneficia de manera exclusiva i que ens ha portat a la situació de crisi ecològica i social actual».
