República Valenciana – Estat Valencià ha organitzat el seu aplec polític valencianista particular a la plaça Jaume I de Dénia (la Marina Alta). L’entitat ha desenvolupat unes jornades de reivindicació identitària, cultural i política en una de les ciutats més importants de les comarques centrals valencianes.
La jornada ha comptat amb la presència de vora una vintena de persones que s’han apropat a les xarrades, jornades de conscienciació i difusió del missatge i els balls populars. Una colla de xirimiters i tabaleters ha entonat cançons tradicionals i vora una desena de persones ha ballat danses tradicionals. L’acte ha rebut el suport de l’associació ACR Vicent Balaguer de Dénia, la Fundació Constantí Llombart, la Fundación Aragonum i els partits RV-Estat Valencià i Estau Aragonés que han constituït la ‘Comissió pro-abolició del Decret de 29 de juny de 1707.
Amb el nom “Aplec Polític Valencianista”, l’organització ha demanat entre altres coses, l’abolició del decret castellà de conquesta de 29 de juny de 1707. No obstant això, la data d’elecció de celebració de l’acte no ha estat fútil, ha sigut pensada a consciència per fer-la coincidir amb la desaparició jurídica del Regne de València.
L’acte s’ha celebrat en la plaça Jaume I de Dénia. Allà Víctor Baeta, president la RV-EV ha defensat l’autogovern, la independència econòmica valenciana i ha exigit la derogació de les lleis castellanes de 1707.
«El 29 de juny de 1707 és la clau del nostre sotmetiment polític com a poble; abolir aquell decret és constituir l’Estat valencià», ha declarat Víctor Baeta, president de RV–EV, durant la concentració celebrada aquest diumenge a Dénia. L’acte, convocat per la Comissió pro-abolició del decret de conquesta, ha sigut reivindicat com un «acte polític i de desobediència democràtica» davant la negativa de l’Ajuntament —governat per PSOE i Compromís— a permetre un aplec al Castell, segons ells. No obstant això, l’Ajuntament justifica aquesta negativa pel fet del seu ús públic durant el matí de diumenge.
Una data simbòlica
El 29 de juny de 1707, amb el Decret de Nova Planta, Felip V va abolir els Furs del Regne de València i va annexionar el territori a Castella, posant fi a les seues institucions, lleis i autonomia. Aquesta mesura, justificada pel “dret de conquesta” després de la derrota austriacista a la Batalla d’Almansa, va significar la desaparició del Regne de València fundat per Jaume I.
El decret va imposar un model centralista i absolutista, substituint les institucions pròpies per estructures castellanes: corregiments, alcaldes, intendents i una Audiència presidida pel castellà Pedro Colón de Larreátegui, qui va perseguir la llengua i el dret valencià. El rebuig de Felip V a restaurar el dret civil valencià, fins i tot quan es va fer amb Catalunya, va consolidar la castellanització del país.
Aquest procés va culminar amb la desaparició del Consell d’Aragó i la dissolució definitiva de la Corona d’Aragó com a entitat política. Els Decrets de Nova Planta, promulgats entre 1701 i 1719, van establir la sobirania absoluta del rei borbònic sobre tots els territoris peninsulars.
