L’Associació Cívica El Camí al País Valencià organitza una caminada per l’Alt Palància aquest diumenge, 11 maig, que eixirà de Caudiel i conclourà a Gaibiel.
Els participants es reuniran a les 9 hores a la plaça de l’Església de Caudiel, on començarà la ruta pels camins de la serra fins arribar a Gaibiel al voltant de les 14 h. Una vegada allí, es farà un dinar de cabasset a la font del Vicari i després es visitarà el castell i el museu.
El trajecte, de dificultat moderada, té una distància d’uns 11 km i un desnivell positiu 134 metres i 281 metres de desnivell negatiu.
Les persones interessades a participar-hi, poden trobar la informació a la fitxa de la caminada i inscriure’s en aquest full.
El castell de Gaibiel
El castell de Gaibiel està situat al cim de la muntanya anomenada l’Ombria, davant de la vila.
La fortalesa és d’origen islàmic, en concret de l’època almohade, tot i que s’han trobat restes d’un assentament iber. Posteriorment, va ser ampliada els segles XIV, XVI i XIX. Després de les guerres carlines va quedar en estat d’abandó i durant la Guerra Civil es van excavar trinxeres a l’interior, que encara es poden apreciar.
El 1237, després de la conquesta de la zona per part de les tropes del rei Jaume I, Gaibiel va ser cedida a Pere Garcés de Roda. Posteriorment, fins al segle XVII va estar en mans de la família Heredia. El 1636 va passar a ser propietat dels comtes de Priego a través dels Garcés de Marcilla, hereus de la família Heredia a la baronia.
Les diverses ocupacions al llarg de la història han fet que hi haja estructures que pertanyen a moments constructius diferenciats, així com la reutilització i la modificació d’espais. Es tracta d’un castell de planta poligonal irregular (de només 350 metres quadrats de superfície construïda), amb muralles, torre de l’homenatge i torres circulars.
A principis del segle XXI va estar reconstruït, després que s’hi dugueren a terme diverses intervencions arqueològiques. Així, la del 2004 va permetre constatar l’existència de diferents habitacles: cuina, que a més presentava un forn morú; capella, que presentava unes dimensions considerables; nevera interior; dos aljubs, i zona de pati.
