Motivació
El matí del 3 de Juliol de 2006, jo em trobava treballant. Vaig arribar a casa sobre les 3 del migdia i em vaig asseure a menjar, però no vaig poder acabar. Em va cridar el meu cunyat, que Mayka no arribava a casa…..
No la trobem fins les 11 de la nit.
Em vaig quedar destrossada. Però no podia enfonsar-me. La meua família em necessitava.
Així que em vaig sobreposar com vaig poder, i vaig començar a lluitar. Només volia saber què va passar.
Però al Govern Valencià no li interessava que la veritat isquera a la llum, així que va iniciar la seua estratègia: silenciar l’accident i desprestigiar l’associació. I aqueix comportament a mi em va causar dolor. Em dolia que ens acusaren de tenir interessos polítics i voler desprestigiar el Partit Popular amb les nostres reivindicacions. Com si cercar la veritat, i demanar millores en la seguretat per a evitar una altra tragèdia, fóra un delicte. Ara resultava que nosaltres érem “els dolents”…. I açò jo no ho podia permetre.
Jo no em podia anar a casa, i que aqueixa fóra la conclusió que quedara per al futur. Així que vaig seguir lluitant. I cada declaració del Govern Valencià em donava força per a continuar.
Ells insisteixen sempre que tot estava ben fet, i que nosaltres ens queixàvem moguts pel dolor. I no és veritat. No és el dolor el que ens mou.
El que ens mou és la cerca de la veritat.
No ens podem conformar amb la versió oficial.
No ens val que ens diguen que la mort dels nostres familiars no es podia haver evitat, quan amb una balisa ben programada, el tren s’haguera frenat i no haguera descarrilat.
No ens val que ens diguen que tot està ben fet, quan des de Presidència es va ordenar als treballadors de RTVV no donar importància a l’accident.
No ens podem quedar tan tranquils, sabent que els treballadors i directius de FGV, van anar a la Comissió Parlamentària amb les respostes apreses i assajades.
No. A nosaltres aqueix comportament no ens sembla correcte.
I açò és el que hem estat denunciant aquests 9 anys.
Que l’accident es podia haver evitat, i que el Govern Valencià del Partit Popular no ha estat a l’altura.
Només açò. Sense cap altre interès. Que la veritat isca a la llum, i que el que quede per al futur, no siga que als membres de l’Associació ens mou una altra cosa que no siga el record i l’amor que els tenim als nostres familiars.
Tan difícil és de creure? És que ells no farien el mateix pels seus?
Rosa Garrote.
Traducció: La Veu del País Valencià.
