Vicente Ripoll Gimeno, director general de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), té 47 anys i, per tant, queda fora del tram d’edat amb què normalment es mesura la realitat juvenil, situat entre els 16 i els 29 anys. Però la distància amb la joventut valenciana no és només generacional. També és econòmica, patrimonial i residencial. Aquest dijous dia 26 va ser nomenat nou regidor de comerç de l’Ajuntament de la Nucia.
La diferència més contundent apareix en els ingressos. Ripoll va declarar 70.550,14 euros de rendiments del treball en 2024. Davant d’això, el salari mitjà net d’una persona jove al País Valencià era de 1.043 euros mensuals a finals de 2024, és a dir, 12.516 euros anuals. La comparació és d’una distància sideral. Ripoll supera eixe salari anual mitjà juvenil en 58.034,14 euros i multiplica per 5,64 els ingressos anuals d’un jove valencià mitjà, segons dades del portal de transparència de la Generalitat Valenciana.
La seua trajectòria recent encara accentua més la bretxa. En 2022 havia declarat 16.764,40 euros de rendiments del treball, però en només dos anys va passar a 70.550,14 euros. És a dir, mentre bona part de la joventut valenciana continua atrapada entre salaris baixos i dificultats per emancipar-se, el màxim responsable institucional de les polítiques de joventut ha quadruplicat els ingressos declarats en eixe mateix període.
La distància també es veu en l’habitatge. Ripoll declara el 50% del ple domini d’un habitatge a Alacant valorat en 101.949,26 euros i el 50% de la nua propietat d’un altre habitatge, també a Alacant, valorat en 11.999,37 euros. En canvi, al País Valencià només el 15,1% de la joventut estava emancipada a finals de 2024. El lloguer mitjà arribava als 912 euros al mes, una quantitat que absorbia el 87,4% del salari net d’una persona jove. Dit d’una altra manera: per a la majoria de joves valencians, viure en solitari és pràcticament impossible; per a Ripoll, en canvi, el portal de transparència ja reflecteix drets sobre dos immobles.
La comparació patrimonial amplia encara més aquesta separació. Ripoll també declara 3.545,50 euros en comptes bancaris, dos vehicles valorats en conjunt en 34.000 euros, una assegurança de vida de 60.000 euros i un préstec hipotecari de 55.000 euros. Mentrestant, les dades oficials indiquen que una persona jove valenciana que cobre el salari mitjà només disposaria de 131 euros mensuals després de pagar el lloguer mitjà, abans d’afrontar despeses bàsiques com alimentació, llum o transport.
La paradoxa és evident. El director general de Joventut no s’assembla gens al jove mitjà del País Valencià: ni per edat, ni per sou, ni per patrimoni, ni per relació amb l’habitatge. Una direcció general que és un càrrec a dit. Mentre una gran part de la joventut valenciana viu condicionada per la precarietat i per l’encariment sostingut del mercat residencial, Vicente Ripoll es mou en unes coordenades econòmiques molt més pròximes a l’estabilitat d’un empresari de l’IBEX que no a la realitat material de la generació que administra.
