Aquesta parella sorgeix en el marc del programa de Voluntariat Lingüístic d’Escola Valenciana, que enguany compleix la seua desena edició i que ha comptat durant aquesta dècada amb més de 20.000 participants entre voluntaris i aprenents. A més de Ribó i Livermore, en aquesta ocasió també són parella el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la secretària autonòmica de Cultura, Carmen Amoraga.
Ribó s’ha mostrat molt content amb la seua parella i li ha proposat, en un to distès, un tracte: “Davide, ens prenem unes birres i a partir d’ací parlem en valencià de música”. A més, l’alcalde ha apostat per estendre les parelles lingüístiques entre els empleats municipals perquè alguns d’ells atenen directament els veïns i “és molt important que el primer que es diga als veïns siga ‘bon dia’ i no ‘buenos días’, és un pas molt xicotet però fàcil d’aconseguir i ajuda a la normalització”.
Així, ha recalcat la necessitat que el valencià “siga l’eina fonamental de comunicació” en el consistori i que no es parle solament del valencià per part de la corporació “quan es parla del caloret”.
Per la seua banda, Livermore ha incidit que l’objectiu fonamental de qualsevol idioma és la comunicació i ha posat en valor que des que està a València mai ningú l’ha deixat fora de cap conversa per no parlar valencià. Així, ha assegurat que li “encanta” que una llengua s’erigisca com a “arrel” d’un poble però no siga utilitzada com a eina d’exclusió.
De fet, ha explicat que ell mateix -natural de Torí, en la regió italiana de Piemont- pensa en piemontès, no en italià, però no des d’una visió política, sinó com la seua “arrel”, i ha pronunciat unes paraules en aquesta llengua, fàcilment comprensibles per a l’auditori, al qual ha dit que ningú el comprèn a Itàlia i sí a València. Així, ha dit que per a ell escoltar valencià és com sentir “un idioma del nord d’Itàlia parlat per un italià del sud” i la seua sonoritat li és “molt fàcil”.
“Una part del nostre sentiment”
Puig, voluntari valencianoparlant de l’altra parella lingüística, ha destacat per la seua banda que la llengua “és un vehicle de comunicació, però és molt més” perquè comunicar-se en valencià és expressar “una part del nostre sentiment”.
Després de recordar que el valencià no ha sigut oficial durant segles, ha destacat la seua fortalesa per a continuar sent parlada pels ciutadans, i ha advertit que “ara és molt més difícil per a una llengua aguantar que en altres moments de la història per la globalització o la potència dels mitjans de comunicació”.
Respecte a la possibilitat d’estendre les parelles lingüístiques al Palau, ha apuntat que li sembla una idea “brillant” i ha insistit que “la llengua ajuda a empatitzar, a entendre’ns i a fer coses junts”.
“La nostra senya d’identitat “
El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, ha assenyalat que “fa uns mesos algunes persones van començar a pensar i després de pensar molt van traure una cosa que es deien senyes d’identitat, en plural” i “es podrien haver estalviat pensar tant perquè ho tenien molt fàcil: els valencians tenim una senya d’identitat molt gran que és el valencià, eixa és la nostra senya d’identitat”.
Així, ha indicat que, “contràriament a aquests grans pensadors”, Escola Valenciana “ho ha vist des de sempre i s’ha dedicat a potenciar aquest gran tresor” amb iniciatives com aquest voluntariat, que ha permès expandir “de manera exponencial” la llengua vernacla.
El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha agraït precisament a l’AVL que durant els últims cinc anys haja acollit aquest acte, que en aquesta edició se celebra per primera vegada en un edifici oficial, “com tocava”, amb un Consell que “estima i té la sensibilitat suficient per a posar el valencià en el lloc que toca”.
