La conca del Segura ha sigut víctima de la tardor més seca en cinquanta anys. Les reserves hídriques dels embassaments al Baix Segura es troben sota mínims, per davall del 20%, i la situació similar en altres punts de l’Estat fa alertar de futures restriccions en el consum urbà. Tot i que aquesta situació encara sembla quedar lluny, les primeres limitacions ja s’han imposat en el sector del regadiu. Però, cal témer més mesures?
Jorge Olcina, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional a la Universitat d’Alacant, explica que la situació està relacionada amb la sequera general que s’ha desenvolupat arreu de l’Estat els anys 2021, 2022 i 2023. «La conca del Segura l’ha anat patint, tot i que ací potser hem tingut la sort que, durant la primavera de l’any passat, vam viure un període excepcionalment plujós que va permetre acumular reserves per a molts mesos i estem vivint d’aquestes rendes», indica assenyalant, alhora, que la conca del Xúquer també es beneficia d’aquestes reserves.
Ara, en canvi, els embassaments del Segura es comencen a ressentir, i han començat els avisos sobre el camp. L’actual està sent la tardor més seca en cinquanta anys, i tot i que la crisi no ha desbordat la situació, Olcina és conscient que si durant els propers mesos no plou amb normalitat «encararem una primavera el 2024 en condicions molt delicades».
Solucions
Davant aquesta possibilitat, Olcina proposa una sèrie de mesures que ja s’estan impulsant des de la Confederació Hidrogràfica del Segura, com ara la reducció del consum agrari d’aigua o fins i tot mesures restrictives en el consum humà. Aquestes idees s’aniran aplicant en funció de si la situació és més o menys greu. El catedràtic apunta, això sí, que a la part meridional del País Valencià «hi ha articulat un molt bon sistema d’abastiment, i tot i que l’agricultura nota la manca de recursos, l’abastiment urbà està molt ben gestionat, amb fonts múltiples com ara el mateix riu Segura, els aqüífers, el transvasament del Tajo o la dessalació. Si ens falla un en tenim un altre, i per tant l’abastiment urbà resisteix bé». Olcina, a més, posa en valor aquest sistema quan «veiem notícies com les de Catalunya i mentrestant, en aquesta zona, de les més seques d’Espanya, aguantem bé les condicions gràcies al bon disseny del sistema» esmentat, articulat als cinquanta i als seixanta.
El perill, en tot cas, començaria a ser preocupant si d’ací a l’abril la manca de pluges persisteix. Si es dona aquesta situació, «els municipis que puguen estar connectats a una dessaladora garantiran el seu abastiment urbà, i els que no ho estiguen podran tindre problemes. Per això és important que en aquesta zona hi haja infraestructures de connexió a dessaladores, perquè les que tenim estan als municipis costaners, i els d’interior poden notar aquest problema per manca d’infraestructures». Segons Olcina, aquesta serà l’assignatura pendent en matèria d’abastiment hídric per als propers anys.
Una altra de les fonts disponibles, i que segons el catedràtic cal millorar, és la gestió de les aigües depurades, una de les més utilitzades al País Valencià i que Olcina indica que podrien anar adreçades també a l’agricultura. «Necessitem una gran inversió en la millora de les instal·lacions de depuració i en les consegüents connexions de les depuradores i els camps de cultiu que puguen utilitzar eixes aigües, perquè el context de canvi climàtic que viurem anirà acompanyat de pluges cada vegada més irregulars a la nostra zona i com menys independents en siguem, millor».
L’alternativa dels transvasaments, tan reclamada des dels partits polítics –especialment des de la dreta–, quedaria limitada en tant que la reducció de la disponibilitat d’aigua afecta també les capçaleres dels rius, que compten amb menys aigua per a transvasar. Olcina recorda, a més, que els embassaments d’Entrepeñas i Buendía, ubicats a Guadalajara i a Conca, es troben ara mateix al límit de la reserva per poder continuar amb el transvasament.
De moment, el consum urbà està garantit i l’agricultura és qui més pateix aquesta situació de sequera. «Les aigües residuals continuen sent cares i caldria començar a treballar en aquesta solució en un territori tan vulnerable», indica el catedràtic, que situa en aquest punt el principal problema de la sequera, que afecta especialment la comarca del Baix Segura.
